DELS VERSOS
Versos parits amb delicadesa i candidesa,
candidesa que arrela el poble que representa.
El present que se’ns veu com el futur,
i el futur que ens narra el que podrem ser.
Podrem ser el que vulguem ser,
i serem el que puguem ser.
Serem parits com els versos del poeta medieval,
poeta medieval que narra el seu rei i es burla d’ell.
DEL MÈTODE
Burla, pantomima, indiferència, combat;
moixiganga amb terç, cassalla i colpet.
La vida no deixa de ser això: un camí al bar;
la vida no deixa de ser res més que unes narracions breus.
Breu, vivim i contem; brevem, cantem i somniem.
La vida és això: un cúmul de despropòsits,
un consol davant la mort,
una felicitació d’aniversari per poder afirmar que som vius.
DE LA REALITAT
El futur sempre se’ns aclareix com lúcid i tènue,
mai en sabem res; tal volta per això siguem ingenus.
No arribarem a cap lloc, diuen, i no voldrem arribar,
afirmaran tot seguit.
Vindrà la burla, la brevetat i la risa.
Alçarem la copa, i brindarem amb moixigangues:
balls indesxifrables i somnis al rei.
Bufons de cort que narren poesies,
quatre acords que fan desafinar la flauta,
i dos abraçades per corroborar la humanitat.
