Poesia de trinxera

IL·LUSIÓ

2011-12-02T20:37:00.002+01:00

Fa una mica més d'un any vaig escriure una poesia que intentava narrar el sentiment d'impotència que sentia mentre cremava la Serra de Mariola. La vaig publicar al meu bloc. Fa uns dies em vaig assabentar que Edicions 96 l'havia utilitzada en la seua agenda de primària. Encara que no és res de l'altre món, em fa molt de goig i molta il·lusió. Ací la prova:

VALÈNCIA

2011-08-29T19:52:00.003+02:00

Quan et perdes

no cal que et cerques

car no saps ni sabràs ben bé qui ets;

hauràs de continuar pels carrerons

dels barris de Ciutat Vella

per a retrobar-te amb la identitat.

Els arcs gòtics d'aquell palau

i el músic que dropeja

i només fa sonar el saxòfon quan et veu

et diran que ets a una ciutat desconeguda

al barri tènue, a recer de tothom

als atzucacs de la vida.

El saxofonista no gosarà creuar-te la mirada

ja que ell també es va perdre

i ara sovinteja, dia rere dia, la façana amagada de la Llotja;

camina, perd-te, i fascina't

somia a la ciutat dels gremis

i si pots escoltar un saxo, queda-t'hi.

TRINXERES

2011-07-31T23:50:00.001+02:00

Camins

i llibres

i exèrcits

i soldats

que condueixen a l'exili

a les prestatgeries de l'oblit

als fusells i al combat

i a la mort.

LECTURA DE POESIES A PICASSENT

2011-05-14T11:20:00.008+02:00

El proper dijous 26 de maig estaré a l'institut l'Om de Picassent en la presentació del nucli de la SEPC i llegiré algunes poesies:

CENSURA #novoteucamps

2011-05-09T17:46:00.007+02:00

Aquesta no és una entrada típica. La poesia que us adjunte a continuació ja la vaig publicar temps enrere. Ara, però, em veig obligat a tornar-la a publicar, ja que l'havia enviada perquè eixira al butlletí d'informació municipal de Montserrat 'El Portell'. Aquesta era la teoria. La pràctica, com ja ens té acostumada la dreta rància espanyola i antivalenciana del PP, és una altra. M'han censurat la poesia i per això he decidit blocar-la perquè totes i tots la pugueu llegir i si us agrada compartir-la.

A LES BRIGADES INTERNACIONALS

La força del teu puny és tan viva

que el feixisme no ha tombat els teus noranta anys

quan cantes aquella melodia emotiva
em regalima la llàgrima, recordant les Brigades Internacionals.

Alces la mirada cap aquella València que resistia
quan a Terol cridaves no passaran ben fort
quan el compromís era la teua veu més activa

vos aplaudíem en anar cap al front.

El pes de la teua mirada és tan decidit
que no hi ha paraules per descriure’l
quan enyores passats, companys, morts i vius

i escrius les elegies i les odes possibles.

I en arribar a les trinxeres derruïdes

fas memòria d’aquell pas
quan marxares del teu país i entrares per les portes
de l’esperit republicà.

Sona, com en l’horitzó del mar, la Internacional

i l’emoció et captiva amb els colors roig, groc i morat
quan oneges la tricolor amb l’estrella de tres puntes

alces el puny i tornes a caminar.

Agustí Campos Perales

Arraps i punys

2011-03-08T00:24:00.005+01:00

L'arrap i el puny en l'aire

rebels com la teua condició.

Les paraules i les idees

forgen la teua Revolució.

Dona sense dogmes

dones sense obstacles

dona tres voltes rebel

dona lliure.

Arrapes el cos

com arrapes

el món que t'oprimeix:

cada dia i perquè vols.

Agustí Campos Perales

Fotografies de la presentació del llibre d'Esmaltina Chasan Cerveró 'La Pequeña Española'

2011-03-06T15:30:00.013+01:00

La Casa de la Cultura a vessar

Servidor llegint unes poesies pròpies

Antonio Betí i Salvador Fernández Cava, historiadors

Pilar Martínez, traductora del llibre

Esmaltina Chasan, autora del llibre

Tres colors amb olor a llibertat

Fotos extretes de: montserratprogressista.org

ARA NO ÉS TEMPS

2011-02-20T21:12:00.002+01:00

Ara no és temps de bohèmia.

És temps de lluita.

Ara no és temps d'ambigüitats.

És temps de plantar cara.

Ara no és temps de vides edulcorades.

És temps de ralitats.

Ara no és temps de lamentacions.

És temps de xisclar.

Ara no hi ha temps de romanticismes.

Ara no és temps de poesia contemplativa.

No és temps de cigars amb whisky a qualsevol bar subaltern.

#sense senyal

2011-02-18T15:10:00.002+01:00

LA POESIA ESTÀ #sense senyal per TV3

POESIA I LLIBERTAT

2011-02-17T23:31:00.005+01:00

Tristesa i país
per a la llibertat
sense poesia.

La poesia se silencia.
Fer poesia en aquesta època
té tant de mèrit.

Poesia i llibertat
país i dignitat.

Per la llibertat d'expressió, volem TV3!

Presentació del llibre "La Pequeña Española"

2011-02-12T01:08:00.005+01:00

El dia 26 de febrer, a les 19 '30h, a la Casa de la Cultura de Montserrat es presenta el llibre "La Pequeña Española". Es tracta d'un recull de les memòries que guarda Esmaltina Chasan Cerveró, montserratera exiliada a França en acabar la Guerra Civil, durant i després d'aquells durs anys.

En l'acte hi participaran Salvador Martínez Cava, historiador i estudiós de l'AGLA, Antonio Betí, historiador, Josep Maria Mas, regidor de Gent d'Esquerres a l'ajuntament de Montserrat i un dels impulsors del projecte, Pilar Martínez, professora de francés, i l'autora del llibre, Esmaltina Chasan Cerveró. Jo tindré l'oportunitat de llegir diverses poesies relacionades amb el tema de la recuperació de la Memòria Històrica.

Per tot això, pagarà la pena acudir. Per recordar la dignitat dels qui van lluitar per un món millor i per dignificar el seu record.

Salut i República!

SEMPRE, LA VIDA

2011-01-07T15:57:00.008+01:00

Antonio Berni 'Manifestación' (1934)

Nàixer.
Un crit.
Viure en la ignorància.
Viure.
Adolescència.
Innocència.
Crits.
Pensaments subalterns.
Llibres i manifests de 'barbuts'.
Convius.
Fas l'amor.
Te n'adones de l'opressió.
Lluites.
Et manifestes.
Escrius.
Opines.
Divuit.
La facultat t'espera.
Lluites.
I continua l'opressió.
Et manifestes.
No ets res.
Vius en la misèria.
Per què no dir-li innocència?
Ixes al carrer.
Una vida monòtona.
No et jubilen fins als 67 anys.
Defalleixes i ja no crides.
Tampoc et manifestes.
Una malaltia.
Una rere l'altra.
Mors.
Quasi ningú se'n recordarà de tu.
Per no dir ningú, continuen els eufemismes.

PER UN TROS

2010-12-10T23:35:00.005+01:00

A la cruïlla entre el carrer del desig
i el camí de l'amor
hi ha el xamfrà del record.

A l'atzucac dels enamorats
perviu el sexe sacre.

Al carrer Cavallers,
per un tros del teu cos.

EL POETA ÉS ENCARA UN XIQUET

2010-11-26T20:11:00.010+01:00

El poeta és encara, psicològicament, un xiquet
un xiquet que escriu versos al seu quadern
dedicats a les carns i als camins i a la vida;
i ell ho sap, n'és conscient.

Sap que no fa més que un exercici de memòria col·lectiva
un exercici, per altra banda difícil,
de rememorar records feliços i tristos, fràgils
i de fer de la senzillesa de les cabòries, virtut.

El poeta és encara xiquet
perquè plora de tant en tant
i això li serveix per a escriure
els seus versos tortuosos.

El xiquet és feliç amb qualsevol cosa
i els dibuixos animats més elementals
i no per això banals
el fan feliç...

...i al poeta, recordar la infantesa també.

El poeta rumia, enraona, coneix i creix.

A tots i totes que encara se senten xiquets i xiquetes.

Agustí Campos i Perales

VOLARÀS PELS NÚVOLS MÉS ALTS

2010-10-10T23:06:00.006+02:00

Volaràs pels núvols més alts, de formes infinites
a tocar el cel, i la terra
i caminaràs per les sendes novelles
que et marquen la ment, el propi destí.
No seràs més que una persona
sense més aparences ni ambigüitats
però faràs el que vulgues, lliurement
sense demanar permís al proisme.
Volaràs per les valls que vas conéixer temps enrere
i per les muntanyes de ta infantesa;
caminaràs per les aigües d’aquell pantà d’aigües netes
que sempre et serà gran, sempre.
Seràs un mer objecte intranscendent
a recer de l’oblit de les persones que passegen pel teu costat
però estimaràs el que t’emociona, segon a segon
sense la llàgrima oblidada i resignada, ans resistent.
Volaràs pels planetes que coneixes
buscant el que no tens ací ni enlloc
i caminaràs tranquil•lament pels viaranys
defugint les presses, i les tristeses.
Estimaràs el món amb tantes ganes
que només amb acaronar-te volaràs;
gaudiràs de l’instant amb tanta sinergia
que si et bese, caminaràs.

I quan ja hages volat per dintre teu
i el camí et siga nou i plàcid
començaràs a deslliurar-te de les cadenes, a estimar
i a poder fer per tu mateix el que volies, acaronar.
El següent pas seran els somnis
que tanmateix, seran realitat.
Podràs volar d’una vegada per totes
sense por a naugrafar.

Agustí Campos

SERRA DE MARIOLA

2010-09-07T18:49:00.004+02:00

I callaran els arbres
i les flors i tota la muntanya
callaran els animals
i callarem nosaltres.

Les flames s'ho emportaran tot
fins i tot la nostra dignitat
i serem tristos,
és una part de nosaltres.

La Serra de Mariola es crema
i cremen els nostres cors
amb l'espurna del dessolador paisatge
morim a poc a poc.

Ens apaguem i el foc continua.

Un vídeo del nostre cantautor Paco Muñoz, gravat en el seu darrer concert a Bocairent, un dels pobles que més està patint les conseqüències de l'incendi que arrassa la Serra de Mariola.

AHMED, UN JOVE PALESTÍ

2010-08-04T17:46:00.004+02:00

Et desesperes, Ahmed, i plores perquè t’oprimeixen, et torturen
et furten tot allò que és teu i que et sents com a propi, la família
t’ocupen la llengua, la cultura, els sentiments, et maten sense res
t’ocupen la terra. Tants anys amb Palestina i tanta lluita...
T’alces i esperes que el dia siga diferent, que l’opressió s’ature
però continua el seu dret internacional, les seues lleis
t’ocupen els somnis i enderroquen ta casa
segresten ton pare perquè vol justícia. Tantes llàgimes vessades...
Veus com uns militars el colpegen
solament buscava aigua per beure i viure, solament això
t’ocupen la vida i l’esperança, t’ho ocupen tot
i només et queda el plor i tanta lluita...

Ets un xiquet de deu anys, que va a escola per estudiar
aprén sumes i restes i estima la seua gent, Palestina;
un xiquet que al migdia arriba a casa i veu com les seues bales
maten companys de classe, o deixen òrfens altres, tanta pena...
Ton pare no arriba i ta mare t’explica que l’han matat
l’han segrestat els soldats israelians i no se sap res d’ell
el detenen, el deporten, el torturen i el maten perquè diuen que és de Hamas
i tu, amb la cara perplexa, ho expresses tot: ho perds tot.
Sense pare i sense terra, només et resta el xiscle i la llàgrima
quan marxes a un cantó de Gaza, on viu l’amic Moaz t’amagues
i plores a llàgrima viva de cara el mur, on veus les reixes, el Chekpoint
on vius el dia a dia amb la pols de l’imperi.

Somnies el que pots somniar en un país venut i pobre
on la gent, malgrat la xafogor , manté l’alé
i vius de cara al futur, Ahmed, i fas del present la lluita per redreçar
la família, els amics, el país, amb tanta lluita...
I un somriure que esbosses amb Moaz, Ossman i Abed
quan d’un calaix, la mare treu una bandera palestina
i l’onegeu amb el somriure i el crit;
no plores Ahmed, planta-li a l’enemic un somriure i crida.

Agustí Campos i Perales

LECTURA DE POESIES EL 26 DE JUNY A L'ATENEU POPULAR DE VALÈNCIA - AGUSTÍ CAMPOS (veu) I PAU ALABAJOS (música)

2010-07-06T20:51:00.006+02:00

1707

NO ÉS UN DIA MÉS

POESIA

AMOR FOS

Moltíssimes gràcies a la gent de l'Ateneu Popular de València i a Pau Alabajos per la seua comprensió i disponibilitat.

POLS, SOLIDARITAT, PALESTINA

2010-05-31T19:36:00.005+02:00

Sota la pols d’un dia d’agost, a uns carrers enderrocats
sota el sol imponent d’Orient que planta cara a l’enemic
s’alcen banderes i fusells, mans al vent
pedres contra tancs, esperit insurgent.

Sota la injustícia del món imperialista, a Palestina
sota el sistema assassí capitalista, a tot arreu
s’alça la solidaritat contra l’opressor
la pau contra la guerra constant de l’invasor.

Sota els assentaments de deportats a Gaza, Cisjordània, Jerusalem
expropiats de la seua identitat i robades les arrels
s’alcen cors contra els murs de la trista ignorància
punys contra fusells, del món de la burocràcia.

Sota la ment d’un jove ocupat pels diners
sota la guerra intifada i alliberadora
s’alcen crits de resistència
raons contra bombes, resisteix la insurgència.

Sota un mocador que cobreix el rostre
ocultes la identitat que t’han volgut furtar
s’alcen esperances per un futur millor
paraules contra la violència, s’escolta una remor.

Sota la solidaritat internacional
floreixen les armes dels israelians
s’alça la seua prepotència i menyspreu
bombardejos i assassinats contra el poble.

Sota un món que viu amagat
se senten xiscles que reclamen llibertat
s’alça el poble, el poble palestí
punys enlaire, continuarem en la lluita, la victòria és el nostre destí.

Agustí Campos i Perales

Dedicat a la gent del ‘Freedom Flotilla’. Als que han mort i als que han sobreviscut. A David Segarra, Laura Arau i Manuel Tapial i la resta de gent que hi restava al vaixell internacionalista.

PLOU

2010-05-23T21:52:00.003+02:00

Recordaré els dies de pluja pel soroll, tan genial com ocult,
que escoltava des del llit, les gotes que colpejaven la finestra.

Recordaré els dies de pluja per l’olor, que es traduïa en vitalitat
de la terra quan plou i tot renaix.

Recordaré els dies de pluja pels bassals que et reflectien en assomar-te
la il•lusió de mullar-te els camals en xafar-los i la mare et renegava.

Recordaré els dies de pluja pels rierols, com un cabdell de llana que redola
que es formaven pels carrers més alts del meu poble, i baixaven.

Recordaré els dies de pluja per no anar a classe, de manera ingènua
malgrat que només foren falses esperances.

Recordaré els dies de pluja pels balcons del carrer Germanies
quan passaves per sota i dels canals queien gotes, plovia a bots i barrals.

Recordaré els dies de pluja pel barranc de l’Agroix
quan anava ple d’aigua i corria sense impediment.

Recordaré els dies de pluja per la felicitat que m'impregnava
en veure les gotes de caure fins que tocaven terra i es diluïen.

També recordaré el meu oncle els dies de pluja.
Estava tot el matí pelant amentles.

Era la meua rutina diària els dies de pluja
veure’l assegut en una cadira de boga amb la porta oberta.

Era un acte litúrgic, un ritual i una tradició
obligatori els dies en què el camp s’estacava i no podia passar la rella.

Ell era feliç, en veure els fruits dels sacrificis del llaurador
aquells matins de tardor.

Semblava que la pluja portara tristesa, però per a mi eren uns moments
que se'm quedaren.

Memòria, poesia, compromís.

Recordaré tot allò de quan era infant
poant els records del fons de la memòria.

Agustí Campos i Perales

UN DIA DE PLUJA ESTANT

2010-05-07T22:15:00.005+02:00

I veig com un avi trist, dessolat,
contempla la pluja, que cau sense oposicií.
L'ancià observa aquella gota,
aquell llampec és inexorable.
Ell no és res, i l'oratge ho és tot per a ell.

Tal volta la collita restarà impracticable,
o es farà malbé, o relluirà molt més els següents mesos,
però l'avi continua observant aquella gota,
el cel cobert, sense esperança, és inexorable.
És insignificant l'home, i tot passa sense res ni més.

Roman a la seua cadira de boga i les espardenyes d'espart
tristesa i resignació, d'esdevenir vell i passar el temps.
Aquella gota que naix del núvol i cau, és ell.
Una vista, una mirada sota la boina i els ulls caiguts.
Ell no és res, és ell, i l'oratge, la terra, ho és tot per a ell, inexorable.

Agustí Campos i Perales

SUZANNE, MEMÒRIES...

2010-04-17T18:25:00.004+02:00

...volia ser el rebel que es deixa el cabell llarg
sense cura i salvatge, creixent insubmís
volia ser l’alcohòlic que reflexiona en el bar del cantó
sense importar-li el demà i preocupant-se pel present
volia fumar-me porros a més no poder
per perdre’m en els mons de l’inconscient
volia escoltar cançó d’autor per sempre, bohemi
uns acords màgics i una veu de Leonard Cohen
volia ser lliure i per això ho feia
era jove i per això no em conformava amb res
volia estimar-te i que ho férem
sense impertinències ni prejudicis
volia saber d’on veníem i on anàvem
unes banderes onegen, uns estels
volia esdevenir poeta i vaig començar a escriure
quatre versos sense rima ni lírica
volia canviar-ho tot i no canviàrem res
agafàvem idees al carrer i allí les plasmàvem...

...I ara el temps ha passat i sóc diferent.
No porte el cabell llarg
però continuem insubmissos
ja no comet excessos amb l’alcohol
però em continua important el present
ja no fume porros
però m’encisen les històries de l’inconscient
no escolte solament cançó d’autor
però m’encisa un xiscle de Leonard Cohen, Suzanne
continue volent ser lliure
però he llegit Marx, Engels, Camus, Fuster, Lorca, Machado
ja no t’estime, tot mor i ens queda la poesia
però t’estime a tu, princesa de la revolta
ja sé d’on venim i on volem anar
però les banderes continuen onejant
continue amb la mètrica, la rima assonant i el vers lliure
i roman la lírica
ja han canviat moltes coses i els carrers no parlen.

Han canviat moltes coses, entre les físiques i les mentals;
entre les que romanen inertes encara es troba la llibertat i la poesia.
Continua la cançó i el goig, l’estima, la rebel•lia i la lluita. Continuen les paraules i les cassalles de festa; continua l’olor a marihuana i pipa, que m’omplen.

Ben mirat, en cinc anys no han canviat gaire coses.

Agustí Campos i Perales

LA MEMÒRIA DEL JOVENT

2010-04-13T19:08:00.004+02:00

79 anys després continuem lluitant per la República, l'Autodeterminació i el Socialisme

I la gent major ho recordava
com si fóra el passat proper
comentaven que van onejar roges
color roig, groc, morat, com a estels de paper.

Els avis recordaven l’alegria, el goig
deixaven les labors al camp i oblidaven la tirania
marxaven amb els visques a la República
enarbolaven somnis i realitat, com a xiscles de rebel•lia.

Gent d’arreu cridava els noms dels seus, rostres contents
després d’anys de caciquisme, aquell 14 d’abril
tornaven anhels de cinquanta anys enrere
un dia que esdevenia lúcid per fer el futur més proper.

I la gent major ho recordava
tant de temps passat al carrer
vagues, lluites i paraules clandestines
color roig, corbella i martell.

Es recordava tot, les vagues a Astúries
la repressió consegüent i les llibertats nacionals
marxaven amb els anhels de llibertat per als pobles
sota els cants de la Internacional.

Un seguit de fets esdevingueren
entre el trenta-quatre i el trenta-sis, por
els antics fariseus oprimien el poble i els pobles
i tornaven a la situació anterior.

I els avis recordaven la tristesa de la guerra
després del Front Popular, la victòria i la remor
començava la reacció dels burgesos, l’exèrcit i serfs
tallaven els punys al milicians, que lluitaven amb el cor.

Gent d’arreu arribava a aquella terra desconeguda
Brigadistes Internacionals, presó, repressió i mort
fraternalment lluitaren, comentaven els avis
la derrota, però, també arribà amb dissort.

I la gent major recordava el present, per un futur republicà
un present on alçar el puny i on onege la paraula llibertat.

Llibertat per als pobles i per als obrers, llibertat per al proisme
solament abraçables amb la República, l’Autodeterminació i el Socialisme.

LA PARAULA I LA LLIBERTAT

2010-04-01T19:22:00.003+02:00

Canviàreu el vostre futur,
lluitàreu per un món millor,
contra l’opressor, l’enemic del poble,
seguíreu endavant, fins la victòria sempre,
Che Guevara i Víctor Jara.

Canviarem el nostre futur,
lluitem per un món millor,
contra la repressió, el poder i la propietat,
lluitarem per un món millor,
lluitarem per la Revolució.

Serem morts o ferits,
sense dits ni llengua,
serem en somnis o en realitat,
però sempre tindrem la seua presència,
el seu carisma, les seues idees i el seu pensament.

Les persones moren, però no els seus ideals,
els joves, nosaltres, tots.
Com exemple el Che, l’austeritat
com cançó Víctor Jara, la paraula
i com final nostàlgic, la llibertat.

Agustí Campos i Perales

PARAULES, CANTS

2010-03-23T21:03:00.003+01:00

Si et parle de llengües me’n podràs dir milers,
però si et dic de sentiments, només me’n podràs dir una.

Si et parle de pobles, de segur que me’n diràs molts,
però si et parle de consciència només me’n podràs esmentar un.

Si et parle d’amors, me’n podràs contar diversos,
però si et dic d’estimes només m’en podràs elogiar un.

Si no et parle de res, potser em diràs millor que em calle,
però si et parle de tu, millor que comence a lluitar.

Si et parle de nostàlgies, potser que no et valguen per aceptar els nostres errors, però si et parle de melangia, de segur que en recordes alguna.

Si et parle de llibertats me’n podràs dir moltes,
però si et pregunte per realitats sols em podràs contestar una cosa,
l’autèntica, la de veritat.
[tu i jo.

Agustí Campos i Perales

INEXORABLE

2010-03-22T21:34:00.002+01:00

Un mot que em provoca neguit, paraula que m’emociona
un gest que em fa sentir present, els teues galtes
una veritat que em dol, els meus defectes
i una mentida que m’abraça, l’odi envers tot.

Un somriure que em delata
una mà que m’acarona, la teua presència
uns ulls que m’oprimeixen, tots
i unes cames que m’allibreren, les teues, ideals.

Un passat que m’horroritza
records que parlen de tu i de tot.

Un present que no existeix
que passa, com tu, al meu costat indiferent.

Un futur que s’espera
que anirà, com sempre, sense pena ni glòria.

Els mots em faran patir, els hipòcrites
els gests em provocaran melangia, els teus
les veritats em mataran, que no hi ha veritats
i les mentides em reconfortaran, pensant que si que hi ha.

Els somriures faran recordar-te, el teu gest
les teues mans remouran la meua consciència, les teues carícies
els ulls em registraran, inquisitorialment, tots
i les seues cames seran murs, parets, no podrem ser mai més.

Agustí Campos i Perales

ART

2010-03-04T19:42:00.004+01:00

I va sonar un acord perfecte
tot es va reunir en un punt concret
com el mot idoni i la pinzellada precisa
una emoció que es va traduir en una llàgrima.

De les poques coses perfectes en la vida, l’art,
capaç de convergir en ideals i turments
realitzador dels somnis dels presents
i l’únic mitjà per ser lliure.

I la matemàtica es va convertir en quelcom interpretable
tot va quedar com en l’aire
com un relat oníric que relata allò utòpic
la sensació de ser un, el crit, la llàgrima.

D’allò que es pot confiar i que mai es perd, l’art,
racionalment indefugible i romànticament interpretable
equilàter en la seua execució i diferent en la seua concepció
i l’únic mitjà.

L’art, tot i res;
Van Gogh, Mozart, Debussy i Camus.
Estellés, Machado, Soler i Ausiàs March.
Sortosament l’art és universal, sortosament.

Agustí Campos i Perales

EPISODIS II - LLUNA, SEXE I MARIHUANA

2010-02-26T17:38:00.005+01:00

Mullats, amb dos pams d’alcohol
ballàvem ska i reggae i ens refregàvem
el so de la dolçaina omplia la llar
i la llibertat ens rumiava les ments.

Embriagats amb la bona música
et feres un porro i anàvem a bacs
amb ganes de més nits com aquelles
i la llibertat ens atorgava més llibertat.

El vent d’agost plenava els racons
tot s’alliberava i érem autònoms
exempts de prejudicis i problemes
ens agafàrem i la confiança es traduí.

Allò estava de gom a gom
no hi cabia ningú a l’estança
un pòster del che ens vigilava
i una estelada històrica ens contemplava.

I l’ska farcia el moment
els llavis estaven en contacte
algun heroi estava amb Carmesina
i tot fluïa, tot: l’herba, la cassalla, els càntics.

Observàrem un racó i allí vam jaure
la música continuava el recital
la gent ballava desenfrenadament
i tu i jo cardàrem sense mirament.

Agustí Campos i Perales

EPISODIS-'A MESSAGE TO YOU RUDY'

2010-02-24T19:58:00.005+01:00

I m’he posat una cançó de Sabina
ha trencat la veu
m’ha posat la pell de borró
i t’he recordat.

Debades conec que ets la primera
diu la melodia del cantautor
debades sé que ets la única
i m’he gitat al llit.

I m’he reclinat amb una cançó d’Ovidi
ha parlat dels nostres amors
se m’han posat els ulls amb llàgrimes
i t’he recordat.

Va arrapar-se a mi, perquè vull
diu la certesa de l’alcoià
volia arrapar-te fins l’esgotament
i he marxat al bar.

I he escoltat un saxo desconegut
armonies, jazz clàssic, so subaltern
m’ha vingut la malenconia
i t’he recordat.

No recorde les seues cançons
m’he fet colpets i cassalles i diversos porros
volia trobar-te fins la mort
i he mort al bar.

I he recordat aquell episodi
desesperança, ingenuïtat, oblit
t’he recordat
i per sort estaves allí.

Agustí Campos i Perales

O TOT O RES

2010-02-05T13:40:00.003+01:00

O tot o res
si no hi ha terme mig
no es troba la felicitat
no hi ha res en què confiar.

No hi ha absoluts
no hi ha res inalienable
no es troba la realitat
l’única realitat és la llibertat.

La llibertat és nul•la
i l’interés ocult i inabastable
tot es clou i tot mor,
tot s’acaba amb el plor.

O tot o res
no hi ha punt de trobada
entre tu i jo
no hi ha cap més esperança.

No hi ha res ocult
res, però, que trobar
es troba si això el final
l’única realitat és la llibertat.

La llibertat de prendre’s la vida
l’interés d’escoltar el proisme
tot resorgeix i tot ix
alcem el got, una copa de vi.

Agustí Campos i Perales

HORES AMB VIDA

2010-02-03T18:14:00.003+01:00

Assegut
sis de la vesprada
l’hora parla
i el temps calla.

Sense immutar-se
a la cadira
el temps roman en silenci
i l’hora passa.

Sense afectacions
a la taula
la llum colpeja
i l’espera passa.

Amb indiferència
remugueig de protesta
el bolígraf transcriu
i la línia passa.

Sense voluntat d’antologia
reflexions en paper blanc
les mirades toquen
i el color Blau passa.

Sense ressò
les set de la vesprada
l’hora escolta
i el temps parla.

Amb respecte
entre reflexos de llum
el temps recita
i l’hora escolta.

Amb voluntat de saber
entre papers i fulls
la finestra tancada
i l’espera escolta.

Sense saber què fer
silenci de Palau
continua l’escriptura
i la línia escolta.

Monotonia
sempre el mateix
els ulls es clouen
i el color blau a terra, escolta.

Automirades
vuit de la vesprada
els dies callen
i el saber parla.

Llueix la maduresa
uns llapis vells
al front la finestra
darrere el prestatge parla.

Nou de la nit, o de la vesprada
els ulls cauen i les paraules moren
la jornada acaba
l’estança calla.

Tres o quatre temps
sense antologia però amb interés
sense indiferència però amb monotonia
això és una jornada d’estudi.

Agustí Campos i Perales

SENSE VOLUNTAT D'ANTOLOGIA

2010-02-02T23:08:00.002+01:00

Una paraula

un silenci

la ment en blanc

un pensament, jornades de llum i foscor.

Un soroll

un xiscle

sense motius

una llibertat, control del poder i del moment.

Sense ganes

sense res

per res

una data, marcada al calendari.

Arreu

sense interés

sense ressò

sense preponderància

pensant una data en què arribe la llibertat.

Agustí Campos i Perales

PENSAMENTS EN ÈPOCA D'EXÀMENS

2010-01-25T19:26:00.005+01:00

Gotes al vent,
agafar l’aire.
Pintar estels al cel,
terra amb dolç flaire.

Horitzó i ocells,
escoltar un just vocable.
Tocar els teus cabells,
un saborós tacte.

Vent de llevant al far,
volar per ones i núvols.
Comprovar el principi de la mar,
final d’amargs escrúpols.

Difícil la tornada,
fer bona la travessia.
Restar a la matinada,
llunyana companyia.

Lletres permanents,
intentar entendre’t de seguida.
Romandre a les illes dels pensaments,
propera parada la fugida.

Agustí Campos i Perales

ESGUARDS I COMPLICITATS

2010-01-23T19:56:00.004+01:00

Una mirada
junts
un silenci
un hivern
unes llums, i tristors.

Un nus a la gola
quiets
una relació
una primavera
unes esperances, i foscors.

Un respecte
units
una paraula
un estiu
uns esguards, i remors.

Una abraçada
extasiats
una mirada
una tardor
uns crits, i tristors.

Una tendresa
recollits
una foscor tènue
un cresol
unes llibertats, i temors.

Un somni
junts
una jove
un jove
unes plenituds, i emocions.

Agustí Campos i Perales

DÓNA’M UN GLOP

2010-01-21T13:39:00.003+01:00

Dóna’m un vers d’Estellés
dóna’m un conte de Márquez
un glop de mistela
dóna’m un tros de terra.

Dóna’m Llachs i Montllors
dóna’m Fusters i Guevares
un glop de cassalla
dóna’m una ració de llibertat.

Ofereix-me paisatges
ofereix-me muntanyes i rius
un glop d’amnèsia
ofereix-me una resposta.

Ofereix-me sendes i camins,
ofereix-me prats i boscos
un glop de tu
ofereix-me un tacte suau.

Regala’m una reflexió de Machado
regala’m una paraula de Lorca
un glop de vi
regala’m una rosa.

Regala’m un somriure de les tretze roses
regala’m un puny del milicià
un glop de rebel•lia
regala’m una lluita sense final.

Dóna’m la mà i cantarem a Ovidi
ofereix-me els llavis i llegirem a Estellés
regala’m un somriure i recordarem a Ibárruri
acarona’m la pell i caminarem per tot l’univers.

Agustí Campos i Perales

ENTRE MÚSICA I DONZELLES

2010-01-09T18:44:00.003+01:00

Amb l’esguard de l’alcohòlic
a un bar de mitja nit,
on tot és translúcid
i tot està per dir.

Amb la cigarreta de l’ndecís
a un café de vorera,
on tot és transparent
i no hi ha res prohibit.

A un bar de mitja nit
quan un espontani fa de Charlie Parker,
un cubata i unes improvisacions
tot amb dosis de ron.

A un café de vorera
sona una música enigmàtica,
s’acosta una donzella a la vora
i proposa una cigarreta a la fera.

A un bar de mitja nit
hora perfecta per fer de poeta,
totes les paraules flueixen
com a destresa a l’infinit.

A un café de vorera
fugen les trasparències i les prohibicions,
ix el poeta de l’ànima
per fer esbosos i dissertacions.

A un bar qualsevol
entre cesveses i rialles,
naix un vers home
un home del vers.

A un bar qualsevol d’un lloc qualsevol
entre donzelles i música,
espera un home assegut
un home sense conquerir les comarques del sud.

Agustí Campos Perales

LES (IN)UTILITATS DIÀRIES

2010-01-03T15:29:00.006+01:00

És inútil cridar quan no t’escolten,
és en va aquesta acció, quan no te n’adones.
És inútil lamentar-te perquè no et fan cas,
és en va aquesta acció, quan ja és massa tard.

No serveix de res xisclar al vent,
quan crides i no t’escolten.
No serveix de res, puix cridar i no escoltar-te,
és com tindre un miratge.

És útil cridar quan no t’escolten,
és necessària aquesta acció, quan no te n’adones.
És útil, lamentar-te perquè no et fan cas,
és necessària aquesta acció, fins i tot quan és massa tard.

Cal xisclar al vent,
quan crides i no t’escolten,
Ens cal xisclar, puix cridar encara que no te n’adones,
és sentir-te bé amb un mateix, és sentir les ones.

Pedrolo ens deia, el gran Pedrolo,
que cal cridar fins i tot quan no ens fan cas;
aquesta gosadia bé valdira un xiscle,
perquè quan crides és que ets viu: és que te n’adones.

Agustí Campos i Perales

PRETÈRIT PRESENT INDEFINIT

2010-01-01T19:19:00.002+01:00

'Per la València agermanada, per la València maulet, per la València republicana: per una Terra Lliure'

València, com una morta viva
València sense expressió
València sense vida
sense ressò.

Carrers de fang i sal
camins sense eixida.
Indrets sense ànima
i entrades a la mort.

Columnes de nostàlgics
a recer del seu destí
amb columnes de decrèpits
esperant dret diví.

València, com una tendra mirada
València amb mirades de remor
València sense mida
sense calor.

Carrers de gent i més
carrers del passat.
Indrets sense arrels
i entrades al present.

Columnes dels sense terra
aïllats dels esperits
amb columnes a l’esquerra
udolant un trist camí.

València de Serrans,
València dels gremis i musulmans,
València dessolada
per un futur sense explotar.

Carrers dels March i Roig,
camins de Germanies i Bassets.
Indrets sense explorar
i contrades sense més.

Columnes de guerrillers
amb Renaus i fusells
amb columnes d’esperança
lluitant pel dret dissident.

Agustí Campos i Perales

LA MEUA FELICITACIÓ...

2009-12-31T17:12:00.002+01:00

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

RESISTIR ÉS VÉNCER

2009-12-17T20:34:00.002+01:00

Les Brigades antifeixistes,
a la primera línia del front.
Els Partisans i les milícies,
combatent fins la mort.

Les Milícies passen els Pirineus,
defensant la legalitat.
Els Brigadistes d’arreu,
organitzen la llibertat.

Els Maquis francesos,
contra l’enemic capital.
Els Maquis al Maestrat,
lluitant amb tenacitat.

Els resistents i els combatents,
contra la repressió.
Els camperols i els obrers,
contra l’opressió...

...i després d’anys,
i després de pors al mont;
ultrapassats els terraplens,
passats els penya-segats.

Passen els dies i anys i continuen,
passa el temps i continuem.

Any 1946, Maquis de l’AGLA...
...passen els anys i resistim,
resistim per véncer.

Agustí Campos i Perales

DEL POBLE II

2009-12-11T16:07:00.001+01:00

Recorde aquelles nits,
quan sempre em contestaven els grills.
Recorde aquelles nits de música,
de música, mistela i coets.

Enyore el passat del meu poble,
quan sempre conexia la gent.
Enyore les places i els carrers,
els carrers de llevant i ponent.

Evoque les estances a la muntanya,
quan el mont no semblava serrat.
Evoque les pedres, els camins, les plantes,
romers, argelagues i junces.

Rememore paisatges, records i evocacions
dels meus avantpassats.
Rememore la vida als pobles i els cants,
albades que des de sempre he escoltat.

Recorde temps passats amb faixa i espart,
quan les mans eren part del joc.
Recorde temps de vaquetes i ferides,
de ferides i quinzes i de partides al carrer Germanies.

Enyore passats que recorde
i rememore evocacions.
Sons que ens van fer cantar
i lluites del demà passat.

Agustí Campos i Perales

DEL POBLE I

2009-12-07T15:08:00.002+01:00

Als peus del Castellet naix el meu poble
i als peus del passat viu.
Als peus del mont serrat naix el meu poble
i sota ell ens somriu.

Als peus de la Muntanya Roja naix Montserrat;
del mante i de la música de la banda.
Del josfot, de la terra i de les espardenyes d’espart.

A la Soroixa, terra d’altura i de lleialtat,
com turó que guaita el seu mar.
Des d’ací: vida, tranquil•litat i remor;
a mig camí des del nostre poble per arribar.

Al Pantà, Busqueïta era la seua companya,
feta fulles, com fulles que s’arrepleguen a la tardor.
Al Pantà, corda, mona i enciam.

Als Estrets, reflex de l’aigua del riu Magre,
s’observa l’energia, la lluita i la sinergia.
Sinergia entre home i natura, entre Cova Fumà,
Castell dels Alcalans i límits del passat.

Des de l’Era Alta, mirador privilegiat d’esdeveniments,
des de l’arribada dels musulmans fins la lluita de Basset.
Des d’ací, Vall dels Alcalans i molt més.

Al carrer Mitja Galta, se’ns recorda qui som,
puix entre embotits secs i mistela recordem on som.
Al carrer Germanies, antany Pilota Valenciana,
avui en dia, lloc de llambordes i la casa del rector.

Als peus de la Ribera naix el meu poble:
vinya, garrofa, vida i taronger.
Al nord del Xúquer conviu la meua gent:
vida, esperança i anhels de refer.

De la nostra collita: el pervindre;
del nostre paisatge: la forma de ser;
de l’aire a ponent: secs
i de l’aire del país...

[valencians e vers catalans.

Agustí Campos i Perales

MAQUIS

2009-12-03T19:02:00.002+01:00

Entre màquies i fusells,
entre terra i polseguera.
Entre muntanyes resistents,
entre olor i veus de guerra.

Entre punys i corbelles,
entre martells i una senda.
Entre barrancs i obrers,
entre sorolls i una trista renda.

Entre combats i alçaments,
entre emboscades i perdons.
Entre esperes i allistaments,
entre pedres i canons.

Entre copes d’aiguardent,
entre bars d’olor a terra.
Entre quatre combatents,
signen un pacte de guerra.

Entre mirades camarades,
entre recels de parents.
Entre por a repressàlies,
per rebre algun turment.

Entre l’orgull del guerriller,
entre l’esguard de l’espera.
Entre l’arribada al quarter,
entre colps i la frontera.

Entre la mort del maqui,
entre la vida de l’insurgent.
Creix la llegenda del primer,
per mantenir l’honor del resistent.

Agustí Campos i Perales

BUFONS DEL NOSTRE SEGLE: BUFONS DE TOTA LA VIDA

2009-11-06T18:59:00.001+01:00

DELS VERSOS

Versos parits amb delicadesa i candidesa,

candidesa que arrela el poble que representa.

El present que se’ns veu com el futur,

i el futur que ens narra el que podrem ser.

Podrem ser el que vulguem ser,

i serem el que puguem ser.

Serem parits com els versos del poeta medieval,

poeta medieval que narra el seu rei i es burla d’ell.

DEL MÈTODE

Burla, pantomima, indiferència, combat;

moixiganga amb terç, cassalla i colpet.

La vida no deixa de ser això: un camí al bar;

la vida no deixa de ser res més que unes narracions breus.

Breu, vivim i contem; brevem, cantem i somniem.

La vida és això: un cúmul de despropòsits,

un consol davant la mort,

una felicitació d’aniversari per poder afirmar que som vius.

DE LA REALITAT

El futur sempre se’ns aclareix com lúcid i tènue,

mai en sabem res; tal volta per això siguem ingenus.

No arribarem a cap lloc, diuen, i no voldrem arribar,

afirmaran tot seguit.

Vindrà la burla, la brevetat i la risa.

Alçarem la copa, i brindarem amb moixigangues:

balls indesxifrables i somnis al rei.

Bufons de cort que narren poesies,

quatre acords que fan desafinar la flauta,

i dos abraçades per corroborar la humanitat.

ALLÀ ON ESTIGA

2009-10-31T13:18:00.002+01:00

Estaré i estic a la Serra del Castellet,

igual que quan era xicotet i jugava

amb els meus amics.

Estaré i estic al musical jugant al truc,

igual que quan era xicotet i veia

els avis jugar.

Estaré i estic farcit de plantes, d’argelagues i de garbullers,

igual que quan era xicotet i anava

amb mon pare a arreplegar garrofes.

Estaré i estic als estrets, a Real o a Montroi,

igual que quan era xicotet i era

amb tots vosaltres.

Estaré i estic mort o viu,

igual que quan moria gent solament per parlar,

parlar llengües de pobles oprimits.

Estaré i estic viu o mort,

igual que quan el meu país va ser lliure,

lliure de somins imposats.

Avui, però, ja no hi sóc, doncs vull

una muixeranga i un puny tancat;

una dolçaina i un tabal i quatre barres de sang.

Vull

una corbella i un martell;

vull ser lliure i que vosaltres ho sigueu per sempre més.

CONTRADICCIONS

2009-10-07T19:59:00.001+02:00

Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per convicció, per la meua raó.

Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per estima, per amor.

Si el meu cor em diu que t’estime,

si el meu cap em diu que t’enyore,

si els meus ulls diuen que et trobe a faltar,

em quedaré al teu costat anonadat.

Si el meu cor diu que si,

però els teus ulls diuen que no,

esperaré a que te n’adones,

esperaré a que sàpigues,

esperaré a les agulles del rellotge,

esperaré a un nou cant,

a un nou cant del far de llevant.

ENTRE UNES COSES I ALTRES: LA VIDA

2009-10-03T17:30:00.001+02:00

Entre remors i silencis,

entre xiscles i desesperances.

Va com va, la meua vida,

des del principi fins hui.

Va la vida, com va,

des d’un principi de fa anys.

Entre unes coses i altres,

entre tristeses i desenganys.

Camina la vida, i va,

des d’aquell maig.

Entre crits i esperances,

des de hui i fens demà.

Viu i mor la vida,

la vida viu amb orgull.

Mor i viu la vida,

i la vida tot s’ho engull.

Entre remors i silencis,

va com va, la meua espera.

Va com va, la meua estança,

des d’aleshores i fins demà passat.

TERRA DE VALÈNCIA

2009-09-27T18:53:00.003+02:00

Mirant-te als ulls, he vist la llum….

…llum enèrgica, vigorosa.

Mirant-te o pensant, t’he vist a tu…

…afalagadora, tendra.

Mirant-te a tu, he vist el futur...

…futur d’esperança que mai ens esborraran.

Pensant amb tu, he vist la realitat…

…la realitat del nostre combat.

Pensant amb tu i amb altres coses,

em quede amb tu.

Per tot allò que t’he dit,

per tot allò que t’he manifestat.

Per tot allò que hem compartit,

per tot allò que hem gaudit.

Vull que ho seguim fent per sempre més,

per sempre més junts, terra de València.

1707 “Crònica d’una desfeta”

2009-09-20T20:17:00.003+02:00

El dia s’obri a Almansa com un altre qualsevol,

l’alba comença a emergir, la llum,

la tendresa i la bellesa del

[so del gall

com el so del caragol.

El dia comença a eixir, com un altre dels altres,

el migdia comença a notar-se a l’ambient, primavera,

l’espera i el so de trabucs, de morts,

com la necessitat de pau i

[de llibertat.

Des d’Almansa, des de Castella,

sonen remors de caragols i

[de dolçaines.

Dolçaines a so d’esperança i caragols,

caragols que no volen amagar les banyes.

Des d’Almansa fins València, masacre;

des de Vinaròs fins Guardamar,

[consciència.

Arriben tocs, morts i plors,

fins la Xàtiva socarrada.

El dia efemeritza el dia per sempre;

aquell, aquest com el dia de campanes de llàgrimes,

aquest i aqueix des del dia commemora

[pel 25 d’abril,

com dia de tristesa i de resignació.

El dia a boqueta nit acomiada el país,

caragols, galls, animals maulets,

porcs i mascarats: animals botiflers;

caragols que amaguen les banyes,

[el país.

La nit espera un altre dia,

una altra alba o

[unes albades.

De la llàstima i de l’angúnia viscuda.

Sempre o mai en record.

El dia s’obri a Almansa com tots els que vindran,

la foscor del dia i de les albades

[sense entendre.

El caragol ja no trau les banyes,

el gall i la llibertat s’han perdut i no tornaran.

ELEGIA A LA LLIBERTAT

2009-09-19T12:29:00.002+02:00

T’esperava com tots els dies dels meus dies,

llibertat.

Però aquell dia no vas arribar.

S’escoltaven colps i sirenes, una revolta deien que s’estenia;

mai vaig entendre, però, què havíem fet mal.

T’esperava com tots els dies durant els darrers cinc anys,

llibertat.

Però aquell dia no vas arribar.

Els nostres projectes es van quedar en paper mullat;

ni aleshores ni ara entenc què és el que passà.

T’esperava, com tots els dies quan arribaves al carrer Cavallers,

llibertat.

Però aquell dia no vas creuar ni les Torres de Serrans.

Les pistoles i els fusells van eixir al carrer;

ens va fer mal a tots dos combatents.

T’esperava, ja no t’esperava, com tots els dies dels meus dies,

llibertat.

Perquè aquell dia van alçar un braç opressor.

Els cinc anys amb tu acabaven amb un divorci i mai més,

mai més ens entendríem ni en gallec, ni en basc ni en català.

Ja no t’esperava, perquè les sirenes m’impedien escoltar-te,

llibertat.

Car aquell dia, la revolta dels sense terra ens dividia en dos.

Els braços i els punys van lluitar; les pistoles i els fusells van disparar.

Però, no vam perdre ni uns ni altres.

Et van assassinar, després d’un camí llarg i difícil,

després de tants morts i tants ferits,

l’única vida humana que haguera pogut salvat hagueres sigut tu,

però ara ja ets morta, l’úinca perdedora en aquella guerra excecrable:

llibertat.

ROMANEM

2009-09-18T14:54:00.001+02:00

Romanem eterns al camí, malgrat pedres i ribassos,

romanem immortals a la senda, a desgrat d’esperes i desenllaços;

romanem sense pressa de passar la drecera, sense tenir en compte penes,

sense tenir en compte tristeses i incerteses.

Romanem infinits.

Romanem certs al viaró, malgrat les injustícies,

romanem segurs al viarany, a desgrat d’aventures i inmundícies;

romanem per sempre càlids al passeig, sense oblidar el passat,

sense pensar en allò que no ens complau.

Romanem inequívocs.

Romanem humils al caminal, malgrat supèrbies de classe,

romanem modests al carreró, a desgrat de posicions tendencioses;

romanem des de sempre i per sempre rotunds caminant, sense obcecar-se,

sense jaure quiets i aprenent a poder deslligar-se.

Romanem senzills.

Romanem sense prejudicis a tot arreu, malgrat absolutismes de gènere,

romanem lliures a tot el món, a desgrat de posicions subordinades;

romanem ara més que ahir oportuns per escriure unes rimes o altres,

sense seguiments d’estils, independents i emancipats de la república de les lletres.

Romanem eternament tal i com som: nosaltres.

PER ESTELLÉS...16 ANYS DESPRÉS.

2009-09-17T16:13:00.001+02:00

La paraula senzilla i justa simplement: la paraula.

La parula oportuna i clara, pel seu poble.

La paraula pel seu poble i del seu poble, dedicada a ell i feta per ell.

Ell era el poble i al recer de tots creà i féu poesies a cant d’ocells.

Paraula de sants i de llauradors, i de persones com ell, sense subterfugis;

sense defugir ni veritats ni mentides, ni enyors ni turments ni laments;

cançó trista, cançó tendra i tranquil·la. Cançó del poble per al poble.

Ell era el poble i al recer de tot creà i féu cants amb poesies d’ocells.

La paraula fàcil, no inoportuna ni asequible, sinó intel·ligible: la paraula.

La paraula correcta, amb la dosi exacta, ni amb augments d’èmfasi ni decadències de pors.

La paraula per ell i per ells, dedicada al poble i feta pel poble.

Paraula de forners i de retors, paraula del paisatge, del país i del treball.

Paraula a so dels sense veu, so dels desposseïts, aquells als qui Estellés els tornà l’ànima, la veu: la paraula.

MITJANS DE PAPER.

2009-09-16T10:31:00.001+02:00

El meu mitjà és l’esperança;

no demana, no val res, necessita...

consciència i compromís.

El meu mitjà és l’espera.

El meu mitjà és la llibertat;

del demà, del meu passat...

travessant mars perduts.

El meu mitjà és l’alliberament.

El meu mitjà és el silenci;

callat però de paraules vagues...

parlant per no callar.

El meu mitjà és la pau.

El meu mitjà és la por;

intransigència i odi al meu món...

ràbia, tristesa i desesperació.

El meu mitjà és la mort.

El meu mitjà és la desesperança;

demana la vida, necessita diners...

resignació i indiferència.

El meu mitjà és Occident.

El meu mitjà és l’opressió;

des de sempre i per sempre...

per selves i oceans.

El meu mitjà és l’esclavitud.

El meu mitjà és la paraula;

silenciat però de silencis foscos...

callant per no poder parlar.

El meu mitjà és la violència.

El meu mitjà és la felicitat;

resistència i xàfecs dia a dia...

mort i vida mai més.

El meu mitjà és la meua terra.

El meu mitjà no és res ni està enlloc.

El meu mitjà està dibuixat amb vuit passes.

El meu mitjà està esbossat amb tanques.

Des de Melilla fins Ceuta...

...des d’Alaska fins el Senegal.

LES MEUES LLENGÜES.

2009-09-15T23:29:00.000+02:00

Com haguera pogut fer uns versos

per dir res banal.

Com haguera pogut dir unes paraules

per fer res trivial

[per la meua llengua.

Com haguera parlat en prosa,

per escoltar uns somriures.

Com haguera parlat en gestos,

per escoltar una sorna

[per les meues llengües.

Com haguera escrit en estranger,

per sentir un aplaudiment.

Com haguera escrit en llengua rica,

per rebre un reconeixement

[per totes les llengües.

Com haguera fet, -per ser recpectat,

per fer-nos respectar.

Com haguera fet, -per sentir-me meu,

per mi i tothom

[per eixes llengües.

Com haguera sigut -sentint-me de tots els colors,

per veurem arreu.

Com haguera sigut -sent de tots els cants,

per sentir-me arreu

[per poques llengües.

Com tots i tot; tot allò i tot home,

per viure pau i silenci.

Com pocs i poc; poca gent i poc gentil,

per viure amb armonia

[pel nostre valencià, el català de tots.

AQUELL DIA...

2009-09-15T23:01:00.001+02:00

El dia era calent i fresc,

el vent de la platja tocava la meua cara, la nostra cara,

la mar al meu horitzó,

semblava l’utopia que he somiat,

la sorra,

la meua realitat.

El dia era calent i fresc,

però al teu costat tot era bon vent,

corrent i sensació,

aquell moment fou inoblidable per sempre més.

Mai oblidaré la mar tocant la sorra,

el vent acaronant la fulla,

mai oblidaré allò que es queda a la ment,

la sensació que mai hauria esperat,

el moment en què el meu cor es quedà bategant,

junt al nostre desert.

ELS ULLS DEL LLOP.

2009-09-15T22:59:00.000+02:00

Ulls oberts sobre muscles baixos,

cara trista sobre el meu cos passiu,

cara de circumstàncies

i mans i vida morint.

La lluita s’acaba,

trista desolada, espurna sense foc,

lluita sense combat,

la pau amb armes,

la misèria amb diners,

des d’ací, poc o molt

des d’allà l’arrel i la llavor,

La lluita s’acaba,

trista desolada, espurna sense foc,

lluita sense combat,

pau amb armes,

vides sofrides, i pena i calor.

Ulls oberts sobre parpelles banyades,

cara dolenta, de cançó de brigades,

cara de ministre

i felicitat i poble ja mai més,

ja no ens queda més que mirar,

ja no ens quedarà més que esperar.