El dia era calent i fresc,
el vent de la platja tocava la meua cara, la nostra cara,
la mar al meu horitzó,
semblava l’utopia que he somiat,
la sorra,
la meua realitat.
El dia era calent i fresc,
però al teu costat tot era bon vent,
corrent i sensació,
aquell moment fou inoblidable per sempre més.
Mai oblidaré la mar tocant la sorra,
el vent acaronant la fulla,
mai oblidaré allò que es queda a la ment,
la sensació que mai hauria esperat,
el moment en què el meu cor es quedà bategant,
junt al nostre desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada