dissabte, 31 d’octubre del 2009

ALLÀ ON ESTIGA


Estaré i estic a la Serra del Castellet,

igual que quan era xicotet i jugava

amb els meus amics.

Estaré i estic al musical jugant al truc,

igual que quan era xicotet i veia

els avis jugar.


Estaré i estic farcit de plantes, d’argelagues i de garbullers,

igual que quan era xicotet i anava

amb mon pare a arreplegar garrofes.

Estaré i estic als estrets, a Real o a Montroi,

igual que quan era xicotet i era

amb tots vosaltres.


Estaré i estic mort o viu,

igual que quan moria gent solament per parlar,

parlar llengües de pobles oprimits.

Estaré i estic viu o mort,

igual que quan el meu país va ser lliure,

lliure de somins imposats.


Avui, però, ja no hi sóc, doncs vull

una muixeranga i un puny tancat;

una dolçaina i un tabal i quatre barres de sang.

Vull

una corbella i un martell;

vull ser lliure i que vosaltres ho sigueu per sempre més.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

CONTRADICCIONS



Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per convicció, per la meua raó.


Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per estima, per amor.


Si el meu cor em diu que t’estime,

si el meu cap em diu que t’enyore,

si els meus ulls diuen que et trobe a faltar,

em quedaré al teu costat anonadat.


Si el meu cor diu que si,

però els teus ulls diuen que no,

esperaré a que te n’adones,

esperaré a que sàpigues,

esperaré a les agulles del rellotge,

esperaré a un nou cant,

a un nou cant del far de llevant.


dissabte, 3 d’octubre del 2009

ENTRE UNES COSES I ALTRES: LA VIDA



Entre remors i silencis,

entre xiscles i desesperances.

Va com va, la meua vida,

des del principi fins hui.


Va la vida, com va,

des d’un principi de fa anys.

Entre unes coses i altres,

entre tristeses i desenganys.


Camina la vida, i va,

des d’aquell maig.

Entre crits i esperances,

des de hui i fens demà.


Viu i mor la vida,

la vida viu amb orgull.

Mor i viu la vida,

i la vida tot s’ho engull.


Entre remors i silencis,

va com va, la meua espera.

Va com va, la meua estança,

des d’aleshores i fins demà passat.