dimecres, 4 d’agost del 2010

AHMED, UN JOVE PALESTÍ




Et desesperes, Ahmed, i plores perquè t’oprimeixen, et torturen
et furten tot allò que és teu i que et sents com a propi, la família
t’ocupen la llengua, la cultura, els sentiments, et maten sense res
t’ocupen la terra. Tants anys amb Palestina i tanta lluita...
T’alces i esperes que el dia siga diferent, que l’opressió s’ature
però continua el seu dret internacional, les seues lleis
t’ocupen els somnis i enderroquen ta casa
segresten ton pare perquè vol justícia. Tantes llàgimes vessades...
Veus com uns militars el colpegen
solament buscava aigua per beure i viure, solament això
t’ocupen la vida i l’esperança, t’ho ocupen tot
i només et queda el plor i tanta lluita...

Ets un xiquet de deu anys, que va a escola per estudiar
aprén sumes i restes i estima la seua gent, Palestina;
un xiquet que al migdia arriba a casa i veu com les seues bales
maten companys de classe, o deixen òrfens altres, tanta pena...
Ton pare no arriba i ta mare t’explica que l’han matat
l’han segrestat els soldats israelians i no se sap res d’ell
el detenen, el deporten, el torturen i el maten perquè diuen que és de Hamas
i tu, amb la cara perplexa, ho expresses tot: ho perds tot.
Sense pare i sense terra, només et resta el xiscle i la llàgrima
quan marxes a un cantó de Gaza, on viu l’amic Moaz t’amagues
i plores a llàgrima viva de cara el mur, on veus les reixes, el Chekpoint
on vius el dia a dia amb la pols de l’imperi.

Somnies el que pots somniar en un país venut i pobre
on la gent, malgrat la xafogor , manté l’alé
i vius de cara al futur, Ahmed, i fas del present la lluita per redreçar
la família, els amics, el país, amb tanta lluita...
I un somriure que esbosses amb Moaz, Ossman i Abed
quan d’un calaix, la mare treu una bandera palestina
i l’onegeu amb el somriure i el crit;
no plores Ahmed, planta-li a l’enemic un somriure i crida.




Agustí Campos i Perales

dimarts, 6 de juliol del 2010

LECTURA DE POESIES EL 26 DE JUNY A L'ATENEU POPULAR DE VALÈNCIA - AGUSTÍ CAMPOS (veu) I PAU ALABAJOS (música)

1707



NO ÉS UN DIA MÉS



POESIA



AMOR FOS





Moltíssimes gràcies a la gent de l'Ateneu Popular de València i a Pau Alabajos per la seua comprensió i disponibilitat.

dilluns, 31 de maig del 2010

POLS, SOLIDARITAT, PALESTINA




Sota la pols d’un dia d’agost, a uns carrers enderrocats
sota el sol imponent d’Orient que planta cara a l’enemic
s’alcen banderes i fusells, mans al vent
pedres contra tancs, esperit insurgent.

Sota la injustícia del món imperialista, a Palestina
sota el sistema assassí capitalista, a tot arreu
s’alça la solidaritat contra l’opressor
la pau contra la guerra constant de l’invasor.

Sota els assentaments de deportats a Gaza, Cisjordània, Jerusalem
expropiats de la seua identitat i robades les arrels
s’alcen cors contra els murs de la trista ignorància
punys contra fusells, del món de la burocràcia.

Sota la ment d’un jove ocupat pels diners
sota la guerra intifada i alliberadora
s’alcen crits de resistència
raons contra bombes, resisteix la insurgència.

Sota un mocador que cobreix el rostre
ocultes la identitat que t’han volgut furtar
s’alcen esperances per un futur millor
paraules contra la violència, s’escolta una remor.

Sota la solidaritat internacional
floreixen les armes dels israelians
s’alça la seua prepotència i menyspreu
bombardejos i assassinats contra el poble.

Sota un món que viu amagat
se senten xiscles que reclamen llibertat
s’alça el poble, el poble palestí
punys enlaire, continuarem en la lluita, la victòria és el nostre destí.

Agustí Campos i Perales

Dedicat a la gent del ‘Freedom Flotilla’. Als que han mort i als que han sobreviscut. A David Segarra, Laura Arau i Manuel Tapial i la resta de gent que hi restava al vaixell internacionalista.

dijous, 1 d’abril del 2010

LA PARAULA I LA LLIBERTAT



Canviàreu el vostre futur,
lluitàreu per un món millor,
contra l’opressor, l’enemic del poble,
seguíreu endavant, fins la victòria sempre,
Che Guevara i Víctor Jara.

Canviarem el nostre futur,
lluitem per un món millor,
contra la repressió, el poder i la propietat,
lluitarem per un món millor,
lluitarem per la Revolució.

Serem morts o ferits,
sense dits ni llengua,
serem en somnis o en realitat,
però sempre tindrem la seua presència,
el seu carisma, les seues idees i el seu pensament.

Les persones moren, però no els seus ideals,
els joves, nosaltres, tots.
Com exemple el Che, l’austeritat
com cançó Víctor Jara, la paraula
i com final nostàlgic, la llibertat.



Agustí Campos i Perales

dijous, 4 de març del 2010

ART



I va sonar un acord perfecte
tot es va reunir en un punt concret
com el mot idoni i la pinzellada precisa
una emoció que es va traduir en una llàgrima.

De les poques coses perfectes en la vida, l’art,
capaç de convergir en ideals i turments
realitzador dels somnis dels presents
i l’únic mitjà per ser lliure.

I la matemàtica es va convertir en quelcom interpretable
tot va quedar com en l’aire
com un relat oníric que relata allò utòpic
la sensació de ser un, el crit, la llàgrima.

D’allò que es pot confiar i que mai es perd, l’art,
racionalment indefugible i romànticament interpretable
equilàter en la seua execució i diferent en la seua concepció
i l’únic mitjà.

L’art, tot i res;
Van Gogh, Mozart, Debussy i Camus.
Estellés, Machado, Soler i Ausiàs March.
Sortosament l’art és universal, sortosament.

Agustí Campos i Perales

divendres, 5 de febrer del 2010

O TOT O RES


O tot o res
si no hi ha terme mig
no es troba la felicitat
no hi ha res en què confiar.

No hi ha absoluts
no hi ha res inalienable
no es troba la realitat
l’única realitat és la llibertat.

La llibertat és nul•la
i l’interés ocult i inabastable
tot es clou i tot mor,
tot s’acaba amb el plor.

O tot o res
no hi ha punt de trobada
entre tu i jo
no hi ha cap més esperança.

No hi ha res ocult
res, però, que trobar
es troba si això el final
l’única realitat és la llibertat.

La llibertat de prendre’s la vida
l’interés d’escoltar el proisme
tot resorgeix i tot ix
alcem el got, una copa de vi.

Agustí Campos i Perales

dimecres, 3 de febrer del 2010

HORES AMB VIDA



Assegut
sis de la vesprada
l’hora parla
i el temps calla.

Sense immutar-se
a la cadira
el temps roman en silenci
i l’hora passa.

Sense afectacions
a la taula
la llum colpeja
i l’espera passa.

Amb indiferència
remugueig de protesta
el bolígraf transcriu
i la línia passa.

Sense voluntat d’antologia
reflexions en paper blanc
les mirades toquen
i el color Blau passa.

Sense ressò
les set de la vesprada
l’hora escolta
i el temps parla.

Amb respecte
entre reflexos de llum
el temps recita
i l’hora escolta.

Amb voluntat de saber
entre papers i fulls
la finestra tancada
i l’espera escolta.

Sense saber què fer
silenci de Palau
continua l’escriptura
i la línia escolta.

Monotonia
sempre el mateix
els ulls es clouen
i el color blau a terra, escolta.

Automirades
vuit de la vesprada
els dies callen
i el saber parla.

Llueix la maduresa
uns llapis vells
al front la finestra
darrere el prestatge parla.

Nou de la nit, o de la vesprada
els ulls cauen i les paraules moren
la jornada acaba
l’estança calla.

Tres o quatre temps
sense antologia però amb interés
sense indiferència però amb monotonia
això és una jornada d’estudi.

Agustí Campos i Perales

dimarts, 2 de febrer del 2010

SENSE VOLUNTAT D'ANTOLOGIA


Una paraula

un silenci

la ment en blanc

un pensament, jornades de llum i foscor.


Un soroll

un xiscle

sense motius

una llibertat, control del poder i del moment.


Sense ganes

sense res

per res

una data, marcada al calendari.


Arreu

sense interés

sense ressò

sense preponderància

pensant una data en què arribe la llibertat.


Agustí Campos i Perales

dilluns, 25 de gener del 2010

PENSAMENTS EN ÈPOCA D'EXÀMENS


Gotes al vent,
agafar l’aire.
Pintar estels al cel,
terra amb dolç flaire.

Horitzó i ocells,
escoltar un just vocable.
Tocar els teus cabells,
un saborós tacte.

Vent de llevant al far,
volar per ones i núvols.
Comprovar el principi de la mar,
final d’amargs escrúpols.

Difícil la tornada,
fer bona la travessia.
Restar a la matinada,
llunyana companyia.

Lletres permanents,
intentar entendre’t de seguida.
Romandre a les illes dels pensaments,
propera parada la fugida.

Agustí Campos i Perales

dissabte, 23 de gener del 2010

ESGUARDS I COMPLICITATS



Una mirada
junts
un silenci
un hivern
unes llums, i tristors.

Un nus a la gola
quiets
una relació
una primavera
unes esperances, i foscors.

Un respecte
units
una paraula
un estiu
uns esguards, i remors.

Una abraçada
extasiats
una mirada
una tardor
uns crits, i tristors.

Una tendresa
recollits
una foscor tènue
un cresol
unes llibertats, i temors.

Un somni
junts
una jove
un jove
unes plenituds, i emocions.

Agustí Campos i Perales

dijous, 21 de gener del 2010

DÓNA’M UN GLOP


Dóna’m un vers d’Estellés
dóna’m un conte de Márquez
un glop de mistela
dóna’m un tros de terra.

Dóna’m Llachs i Montllors
dóna’m Fusters i Guevares
un glop de cassalla
dóna’m una ració de llibertat.

Ofereix-me paisatges
ofereix-me muntanyes i rius
un glop d’amnèsia
ofereix-me una resposta.

Ofereix-me sendes i camins,
ofereix-me prats i boscos
un glop de tu
ofereix-me un tacte suau.

Regala’m una reflexió de Machado
regala’m una paraula de Lorca
un glop de vi
regala’m una rosa.

Regala’m un somriure de les tretze roses
regala’m un puny del milicià
un glop de rebel•lia
regala’m una lluita sense final.

Dóna’m la mà i cantarem a Ovidi
ofereix-me els llavis i llegirem a Estellés
regala’m un somriure i recordarem a Ibárruri
acarona’m la pell i caminarem per tot l’univers.

Agustí Campos i Perales

dissabte, 9 de gener del 2010

ENTRE MÚSICA I DONZELLES



Amb l’esguard de l’alcohòlic
a un bar de mitja nit,
on tot és translúcid
i tot està per dir.

Amb la cigarreta de l’ndecís
a un café de vorera,
on tot és transparent
i no hi ha res prohibit.

A un bar de mitja nit
quan un espontani fa de Charlie Parker,
un cubata i unes improvisacions
tot amb dosis de ron.

A un café de vorera
sona una música enigmàtica,
s’acosta una donzella a la vora
i proposa una cigarreta a la fera.

A un bar de mitja nit
hora perfecta per fer de poeta,
totes les paraules flueixen
com a destresa a l’infinit.

A un café de vorera
fugen les trasparències i les prohibicions,
ix el poeta de l’ànima
per fer esbosos i dissertacions.

A un bar qualsevol
entre cesveses i rialles,
naix un vers home
un home del vers.

A un bar qualsevol d’un lloc qualsevol
entre donzelles i música,
espera un home assegut
un home sense conquerir les comarques del sud.

Agustí Campos Perales