dijous, 31 de desembre del 2009

LA MEUA FELICITACIÓ...



QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.


Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

dilluns, 7 de desembre del 2009

DEL POBLE I



Als peus del Castellet naix el meu poble
i als peus del passat viu.
Als peus del mont serrat naix el meu poble
i sota ell ens somriu.

Als peus de la Muntanya Roja naix Montserrat;
del mante i de la música de la banda.
Del josfot, de la terra i de les espardenyes d’espart.

A la Soroixa, terra d’altura i de lleialtat,
com turó que guaita el seu mar.
Des d’ací: vida, tranquil•litat i remor;
a mig camí des del nostre poble per arribar.

Al Pantà, Busqueïta era la seua companya,
feta fulles, com fulles que s’arrepleguen a la tardor.
Al Pantà, corda, mona i enciam.

Als Estrets, reflex de l’aigua del riu Magre,
s’observa l’energia, la lluita i la sinergia.
Sinergia entre home i natura, entre Cova Fumà,
Castell dels Alcalans i límits del passat.

Des de l’Era Alta, mirador privilegiat d’esdeveniments,
des de l’arribada dels musulmans fins la lluita de Basset.
Des d’ací, Vall dels Alcalans i molt més.

Al carrer Mitja Galta, se’ns recorda qui som,
puix entre embotits secs i mistela recordem on som.
Al carrer Germanies, antany Pilota Valenciana,
avui en dia, lloc de llambordes i la casa del rector.

Als peus de la Ribera naix el meu poble:
vinya, garrofa, vida i taronger.
Al nord del Xúquer conviu la meua gent:
vida, esperança i anhels de refer.

De la nostra collita: el pervindre;
del nostre paisatge: la forma de ser;
de l’aire a ponent: secs
i de l’aire del país...

[valencians e vers catalans.

Agustí Campos i Perales

dijous, 3 de desembre del 2009

MAQUIS


Entre màquies i fusells,
entre terra i polseguera.
Entre muntanyes resistents,
entre olor i veus de guerra.

Entre punys i corbelles,
entre martells i una senda.
Entre barrancs i obrers,
entre sorolls i una trista renda.

Entre combats i alçaments,
entre emboscades i perdons.
Entre esperes i allistaments,
entre pedres i canons.

Entre copes d’aiguardent,
entre bars d’olor a terra.
Entre quatre combatents,
signen un pacte de guerra.

Entre mirades camarades,
entre recels de parents.
Entre por a repressàlies,
per rebre algun turment.

Entre l’orgull del guerriller,
entre l’esguard de l’espera.
Entre l’arribada al quarter,
entre colps i la frontera.

Entre la mort del maqui,
entre la vida de l’insurgent.
Creix la llegenda del primer,
per mantenir l’honor del resistent.

Agustí Campos i Perales

divendres, 6 de novembre del 2009

BUFONS DEL NOSTRE SEGLE: BUFONS DE TOTA LA VIDA



DELS VERSOS


Versos parits amb delicadesa i candidesa,

candidesa que arrela el poble que representa.

El present que se’ns veu com el futur,

i el futur que ens narra el que podrem ser.


Podrem ser el que vulguem ser,

i serem el que puguem ser.

Serem parits com els versos del poeta medieval,

poeta medieval que narra el seu rei i es burla d’ell.


DEL MÈTODE


Burla, pantomima, indiferència, combat;

moixiganga amb terç, cassalla i colpet.

La vida no deixa de ser això: un camí al bar;

la vida no deixa de ser res més que unes narracions breus.


Breu, vivim i contem; brevem, cantem i somniem.

La vida és això: un cúmul de despropòsits,

un consol davant la mort,

una felicitació d’aniversari per poder afirmar que som vius.


DE LA REALITAT


El futur sempre se’ns aclareix com lúcid i tènue,

mai en sabem res; tal volta per això siguem ingenus.

No arribarem a cap lloc, diuen, i no voldrem arribar,

afirmaran tot seguit.


Vindrà la burla, la brevetat i la risa.

Alçarem la copa, i brindarem amb moixigangues:

balls indesxifrables i somnis al rei.


Bufons de cort que narren poesies,

quatre acords que fan desafinar la flauta,

i dos abraçades per corroborar la humanitat.



dissabte, 31 d’octubre del 2009

ALLÀ ON ESTIGA


Estaré i estic a la Serra del Castellet,

igual que quan era xicotet i jugava

amb els meus amics.

Estaré i estic al musical jugant al truc,

igual que quan era xicotet i veia

els avis jugar.


Estaré i estic farcit de plantes, d’argelagues i de garbullers,

igual que quan era xicotet i anava

amb mon pare a arreplegar garrofes.

Estaré i estic als estrets, a Real o a Montroi,

igual que quan era xicotet i era

amb tots vosaltres.


Estaré i estic mort o viu,

igual que quan moria gent solament per parlar,

parlar llengües de pobles oprimits.

Estaré i estic viu o mort,

igual que quan el meu país va ser lliure,

lliure de somins imposats.


Avui, però, ja no hi sóc, doncs vull

una muixeranga i un puny tancat;

una dolçaina i un tabal i quatre barres de sang.

Vull

una corbella i un martell;

vull ser lliure i que vosaltres ho sigueu per sempre més.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

CONTRADICCIONS



Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per convicció, per la meua raó.


Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per estima, per amor.


Si el meu cor em diu que t’estime,

si el meu cap em diu que t’enyore,

si els meus ulls diuen que et trobe a faltar,

em quedaré al teu costat anonadat.


Si el meu cor diu que si,

però els teus ulls diuen que no,

esperaré a que te n’adones,

esperaré a que sàpigues,

esperaré a les agulles del rellotge,

esperaré a un nou cant,

a un nou cant del far de llevant.


dissabte, 3 d’octubre del 2009

ENTRE UNES COSES I ALTRES: LA VIDA



Entre remors i silencis,

entre xiscles i desesperances.

Va com va, la meua vida,

des del principi fins hui.


Va la vida, com va,

des d’un principi de fa anys.

Entre unes coses i altres,

entre tristeses i desenganys.


Camina la vida, i va,

des d’aquell maig.

Entre crits i esperances,

des de hui i fens demà.


Viu i mor la vida,

la vida viu amb orgull.

Mor i viu la vida,

i la vida tot s’ho engull.


Entre remors i silencis,

va com va, la meua espera.

Va com va, la meua estança,

des d’aleshores i fins demà passat.


divendres, 18 de setembre del 2009

ROMANEM



Romanem eterns al camí, malgrat pedres i ribassos,

romanem immortals a la senda, a desgrat d’esperes i desenllaços;

romanem sense pressa de passar la drecera, sense tenir en compte penes,

sense tenir en compte tristeses i incerteses.


Romanem infinits.


Romanem certs al viaró, malgrat les injustícies,

romanem segurs al viarany, a desgrat d’aventures i inmundícies;

romanem per sempre càlids al passeig, sense oblidar el passat,

sense pensar en allò que no ens complau.


Romanem inequívocs.


Romanem humils al caminal, malgrat supèrbies de classe,

romanem modests al carreró, a desgrat de posicions tendencioses;

romanem des de sempre i per sempre rotunds caminant, sense obcecar-se,

sense jaure quiets i aprenent a poder deslligar-se.


Romanem senzills.


Romanem sense prejudicis a tot arreu, malgrat absolutismes de gènere,

romanem lliures a tot el món, a desgrat de posicions subordinades;

romanem ara més que ahir oportuns per escriure unes rimes o altres,

sense seguiments d’estils, independents i emancipats de la república de les lletres.



Romanem eternament tal i com som: nosaltres.


dimecres, 16 de setembre del 2009

MITJANS DE PAPER.



El meu mitjà és l’esperança;


no demana, no val res, necessita...


consciència i compromís.


El meu mitjà és l’espera.



El meu mitjà és la llibertat;


del demà, del meu passat...


travessant mars perduts.


El meu mitjà és l’alliberament.



El meu mitjà és el silenci;


callat però de paraules vagues...


parlant per no callar.


El meu mitjà és la pau.



El meu mitjà és la por;


intransigència i odi al meu món...


ràbia, tristesa i desesperació.


El meu mitjà és la mort.



El meu mitjà és la desesperança;


demana la vida, necessita diners...


resignació i indiferència.


El meu mitjà és Occident.



El meu mitjà és l’opressió;


des de sempre i per sempre...


per selves i oceans.


El meu mitjà és l’esclavitud.



El meu mitjà és la paraula;


silenciat però de silencis foscos...


callant per no poder parlar.


El meu mitjà és la violència.



El meu mitjà és la felicitat;


resistència i xàfecs dia a dia...


mort i vida mai més.


El meu mitjà és la meua terra.



El meu mitjà no és res ni està enlloc.


El meu mitjà està dibuixat amb vuit passes.


El meu mitjà està esbossat amb tanques.


Des de Melilla fins Ceuta...


...des d’Alaska fins el Senegal.


dimarts, 15 de setembre del 2009

LES MEUES LLENGÜES.

Com haguera pogut fer uns versos

per dir res banal.

Com haguera pogut dir unes paraules

per fer res trivial

[per la meua llengua.

Com haguera parlat en prosa,

per escoltar uns somriures.

Com haguera parlat en gestos,

per escoltar una sorna

[per les meues llengües.

Com haguera escrit en estranger,

per sentir un aplaudiment.

Com haguera escrit en llengua rica,

per rebre un reconeixement

[per totes les llengües.

Com haguera fet, -per ser recpectat,

per fer-nos respectar.

Com haguera fet, -per sentir-me meu,

per mi i tothom

[per eixes llengües.

Com haguera sigut -sentint-me de tots els colors,

per veurem arreu.

Com haguera sigut -sent de tots els cants,

per sentir-me arreu

[per poques llengües.

Com tots i tot; tot allò i tot home,

per viure pau i silenci.

Com pocs i poc; poca gent i poc gentil,

per viure amb armonia

[pel nostre valencià, el català de tots.

AQUELL DIA...

El dia era calent i fresc,

el vent de la platja tocava la meua cara, la nostra cara,

la mar al meu horitzó,

semblava l’utopia que he somiat,

la sorra,

la meua realitat.

El dia era calent i fresc,

però al teu costat tot era bon vent,

corrent i sensació,

aquell moment fou inoblidable per sempre més.

Mai oblidaré la mar tocant la sorra,

el vent acaronant la fulla,

mai oblidaré allò que es queda a la ment,

la sensació que mai hauria esperat,

el moment en què el meu cor es quedà bategant,

junt al nostre desert.

ELS ULLS DEL LLOP.

Ulls oberts sobre muscles baixos,

cara trista sobre el meu cos passiu,

cara de circumstàncies

i mans i vida morint.

La lluita s’acaba,

trista desolada, espurna sense foc,

lluita sense combat,

la pau amb armes,

la misèria amb diners,

des d’ací, poc o molt

des d’allà l’arrel i la llavor,

La lluita s’acaba,

trista desolada, espurna sense foc,

lluita sense combat,

pau amb armes,

vides sofrides, i pena i calor.

Ulls oberts sobre parpelles banyades,

cara dolenta, de cançó de brigades,

cara de ministre

i felicitat i poble ja mai més,

ja no ens queda més que mirar,

ja no ens quedarà més que esperar.