DEL POBLE I

Als peus del Castellet naix el meu poble
i als peus del passat viu.
Als peus del mont serrat naix el meu poble
i sota ell ens somriu.

Als peus de la Muntanya Roja naix Montserrat;
del mante i de la música de la banda.
Del josfot, de la terra i de les espardenyes d’espart.

A la Soroixa, terra d’altura i de lleialtat,
com turó que guaita el seu mar.
Des d’ací: vida, tranquil•litat i remor;
a mig camí des del nostre poble per arribar.

Al Pantà, Busqueïta era la seua companya,
feta fulles, com fulles que s’arrepleguen a la tardor.
Al Pantà, corda, mona i enciam.

Als Estrets, reflex de l’aigua del riu Magre,
s’observa l’energia, la lluita i la sinergia.
Sinergia entre home i natura, entre Cova Fumà,
Castell dels Alcalans i límits del passat.

Des de l’Era Alta, mirador privilegiat d’esdeveniments,
des de l’arribada dels musulmans fins la lluita de Basset.
Des d’ací, Vall dels Alcalans i molt més.

Al carrer Mitja Galta, se’ns recorda qui som,
puix entre embotits secs i mistela recordem on som.
Al carrer Germanies, antany Pilota Valenciana,
avui en dia, lloc de llambordes i la casa del rector.

Als peus de la Ribera naix el meu poble:
vinya, garrofa, vida i taronger.
Al nord del Xúquer conviu la meua gent:
vida, esperança i anhels de refer.

De la nostra collita: el pervindre;
del nostre paisatge: la forma de ser;
de l’aire a ponent: secs
i de l’aire del país...

[valencians e vers catalans.

Agustí Campos i Perales