Gotes al vent,
agafar l’aire.
Pintar estels al cel,
terra amb dolç flaire.
Horitzó i ocells,
escoltar un just vocable.
Tocar els teus cabells,
un saborós tacte.
Vent de llevant al far,
volar per ones i núvols.
Comprovar el principi de la mar,
final d’amargs escrúpols.
Difícil la tornada,
fer bona la travessia.
Restar a la matinada,
llunyana companyia.
Lletres permanents,
intentar entendre’t de seguida.
Romandre a les illes dels pensaments,
propera parada la fugida.
Agustí Campos i Perales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada