HORES AMB VIDA

Assegut
sis de la vesprada
l’hora parla
i el temps calla.

Sense immutar-se
a la cadira
el temps roman en silenci
i l’hora passa.

Sense afectacions
a la taula
la llum colpeja
i l’espera passa.

Amb indiferència
remugueig de protesta
el bolígraf transcriu
i la línia passa.

Sense voluntat d’antologia
reflexions en paper blanc
les mirades toquen
i el color Blau passa.

Sense ressò
les set de la vesprada
l’hora escolta
i el temps parla.

Amb respecte
entre reflexos de llum
el temps recita
i l’hora escolta.

Amb voluntat de saber
entre papers i fulls
la finestra tancada
i l’espera escolta.

Sense saber què fer
silenci de Palau
continua l’escriptura
i la línia escolta.

Monotonia
sempre el mateix
els ulls es clouen
i el color blau a terra, escolta.

Automirades
vuit de la vesprada
els dies callen
i el saber parla.

Llueix la maduresa
uns llapis vells
al front la finestra
darrere el prestatge parla.

Nou de la nit, o de la vesprada
els ulls cauen i les paraules moren
la jornada acaba
l’estança calla.

Tres o quatre temps
sense antologia però amb interés
sense indiferència però amb monotonia
això és una jornada d’estudi.

Agustí Campos i Perales