ART

I va sonar un acord perfecte
tot es va reunir en un punt concret
com el mot idoni i la pinzellada precisa
una emoció que es va traduir en una llàgrima.

De les poques coses perfectes en la vida, l’art,
capaç de convergir en ideals i turments
realitzador dels somnis dels presents
i l’únic mitjà per ser lliure.

I la matemàtica es va convertir en quelcom interpretable
tot va quedar com en l’aire
com un relat oníric que relata allò utòpic
la sensació de ser un, el crit, la llàgrima.

D’allò que es pot confiar i que mai es perd, l’art,
racionalment indefugible i romànticament interpretable
equilàter en la seua execució i diferent en la seua concepció
i l’únic mitjà.

L’art, tot i res;
Van Gogh, Mozart, Debussy i Camus.
Estellés, Machado, Soler i Ausiàs March.
Sortosament l’art és universal, sortosament.

Agustí Campos i Perales