Fa una mica més d'un any vaig escriure una poesia que intentava narrar el sentiment d'impotència que sentia mentre cremava la Serra de Mariola. La vaig publicar al meu bloc. Fa uns dies em vaig assabentar que Edicions 96 l'havia utilitzada en la seua agenda de primària. Encara que no és res de l'altre món, em fa molt de goig i molta il·lusió. Ací la prova:
uau!!!
ResponEliminaMOLTÍSSIMES FEICITATS
t'hauran de pagar un esmorzar, per lo manco....
ResponEliminaEnhorabona, Gostí ! Fins aviat !
ResponEliminaDeu meu com he arribat aqui
ResponElimina