ALLÀ ON ESTIGA

Estaré i estic a la Serra del Castellet,

igual que quan era xicotet i jugava

amb els meus amics.

Estaré i estic al musical jugant al truc,

igual que quan era xicotet i veia

els avis jugar.

Estaré i estic farcit de plantes, d’argelagues i de garbullers,

igual que quan era xicotet i anava

amb mon pare a arreplegar garrofes.

Estaré i estic als estrets, a Real o a Montroi,

igual que quan era xicotet i era

amb tots vosaltres.

Estaré i estic mort o viu,

igual que quan moria gent solament per parlar,

parlar llengües de pobles oprimits.

Estaré i estic viu o mort,

igual que quan el meu país va ser lliure,

lliure de somins imposats.

Avui, però, ja no hi sóc, doncs vull

una muixeranga i un puny tancat;

una dolçaina i un tabal i quatre barres de sang.

Vull

una corbella i un martell;

vull ser lliure i que vosaltres ho sigueu per sempre més.