Si el meu cor em diu que si,
però el meu cap em diu que no,
faré cas al meu cor,
per convicció, per la meua raó.
Si el meu cor em diu que si,
però el meu cap em diu que no,
faré cas al meu cor,
per estima, per amor.
Si el meu cor em diu que t’estime,
si el meu cap em diu que t’enyore,
si els meus ulls diuen que et trobe a faltar,
em quedaré al teu costat anonadat.
Si el meu cor diu que si,
però els teus ulls diuen que no,
esperaré a que te n’adones,
esperaré a que sàpigues,
esperaré a les agulles del rellotge,
esperaré a un nou cant,
a un nou cant del far de llevant.
A quina enamorada escrius el poema.M'agrada. Enhorabona, Agustí.
ResponEliminaEncara que hi hagen o no enamorades, les lletres sempre ixen, per tenir-la present o per recordar-la en la memòria.
ResponEliminam'encisa el poema agustí
ResponEliminaHe trobat l'home que pot parir!
ResponEliminaGràcies per parir paraules meravelloses d'olor a roses, de tacte de seda, de vent perfumat.