PENSAMENTS EN ÈPOCA D'EXÀMENS

Gotes al vent,
agafar l’aire.
Pintar estels al cel,
terra amb dolç flaire.

Horitzó i ocells,
escoltar un just vocable.
Tocar els teus cabells,
un saborós tacte.

Vent de llevant al far,
volar per ones i núvols.
Comprovar el principi de la mar,
final d’amargs escrúpols.

Difícil la tornada,
fer bona la travessia.
Restar a la matinada,
llunyana companyia.

Lletres permanents,
intentar entendre’t de seguida.
Romandre a les illes dels pensaments,
propera parada la fugida.

Agustí Campos i Perales

ESGUARDS I COMPLICITATS

Una mirada
junts
un silenci
un hivern
unes llums, i tristors.

Un nus a la gola
quiets
una relació
una primavera
unes esperances, i foscors.

Un respecte
units
una paraula
un estiu
uns esguards, i remors.

Una abraçada
extasiats
una mirada
una tardor
uns crits, i tristors.

Una tendresa
recollits
una foscor tènue
un cresol
unes llibertats, i temors.

Un somni
junts
una jove
un jove
unes plenituds, i emocions.

Agustí Campos i Perales

DÓNA’M UN GLOP

Dóna’m un vers d’Estellés
dóna’m un conte de Márquez
un glop de mistela
dóna’m un tros de terra.

Dóna’m Llachs i Montllors
dóna’m Fusters i Guevares
un glop de cassalla
dóna’m una ració de llibertat.

Ofereix-me paisatges
ofereix-me muntanyes i rius
un glop d’amnèsia
ofereix-me una resposta.

Ofereix-me sendes i camins,
ofereix-me prats i boscos
un glop de tu
ofereix-me un tacte suau.

Regala’m una reflexió de Machado
regala’m una paraula de Lorca
un glop de vi
regala’m una rosa.

Regala’m un somriure de les tretze roses
regala’m un puny del milicià
un glop de rebel•lia
regala’m una lluita sense final.

Dóna’m la mà i cantarem a Ovidi
ofereix-me els llavis i llegirem a Estellés
regala’m un somriure i recordarem a Ibárruri
acarona’m la pell i caminarem per tot l’univers.

Agustí Campos i Perales

ENTRE MÚSICA I DONZELLES

Amb l’esguard de l’alcohòlic
a un bar de mitja nit,
on tot és translúcid
i tot està per dir.

Amb la cigarreta de l’ndecís
a un café de vorera,
on tot és transparent
i no hi ha res prohibit.

A un bar de mitja nit
quan un espontani fa de Charlie Parker,
un cubata i unes improvisacions
tot amb dosis de ron.

A un café de vorera
sona una música enigmàtica,
s’acosta una donzella a la vora
i proposa una cigarreta a la fera.

A un bar de mitja nit
hora perfecta per fer de poeta,
totes les paraules flueixen
com a destresa a l’infinit.

A un café de vorera
fugen les trasparències i les prohibicions,
ix el poeta de l’ànima
per fer esbosos i dissertacions.

A un bar qualsevol
entre cesveses i rialles,
naix un vers home
un home del vers.

A un bar qualsevol d’un lloc qualsevol
entre donzelles i música,
espera un home assegut
un home sense conquerir les comarques del sud.

Agustí Campos Perales