Estaré i estic a
igual que quan era xicotet i jugava
amb els meus amics.
Estaré i estic al musical jugant al truc,
igual que quan era xicotet i veia
els avis jugar.
Estaré i estic farcit de plantes, d’argelagues i de garbullers,
igual que quan era xicotet i anava
amb mon pare a arreplegar garrofes.
Estaré i estic als estrets, a Real o a Montroi,
igual que quan era xicotet i era
amb tots vosaltres.
Estaré i estic mort o viu,
igual que quan moria gent solament per parlar,
parlar llengües de pobles oprimits.
Estaré i estic viu o mort,
igual que quan el meu país va ser lliure,
lliure de somins imposats.
Avui, però, ja no hi sóc, doncs vull
una muixeranga i un puny tancat;
una dolçaina i un tabal i quatre barres de sang.
Vull
una corbella i un martell;
vull ser lliure i que vosaltres ho sigueu per sempre més.
Entre remors i silencis,
entre xiscles i desesperances.
Va com va, la meua vida,
des del principi fins hui.
Va la vida, com va,
des d’un principi de fa anys.
Entre unes coses i altres,
entre tristeses i desenganys.
Camina la vida, i va,
des d’aquell maig.
Entre crits i esperances,
des de hui i fens demà.
Viu i mor la vida,
la vida viu amb orgull.
Mor i viu la vida,
i la vida tot s’ho engull.
Entre remors i silencis,
va com va, la meua espera.
Va com va, la meua estança,
des d’aleshores i fins demà passat.
