AHMED, UN JOVE PALESTÍ

Et desesperes, Ahmed, i plores perquè t’oprimeixen, et torturen
et furten tot allò que és teu i que et sents com a propi, la família
t’ocupen la llengua, la cultura, els sentiments, et maten sense res
t’ocupen la terra. Tants anys amb Palestina i tanta lluita...
T’alces i esperes que el dia siga diferent, que l’opressió s’ature
però continua el seu dret internacional, les seues lleis
t’ocupen els somnis i enderroquen ta casa
segresten ton pare perquè vol justícia. Tantes llàgimes vessades...
Veus com uns militars el colpegen
solament buscava aigua per beure i viure, solament això
t’ocupen la vida i l’esperança, t’ho ocupen tot
i només et queda el plor i tanta lluita...

Ets un xiquet de deu anys, que va a escola per estudiar
aprén sumes i restes i estima la seua gent, Palestina;
un xiquet que al migdia arriba a casa i veu com les seues bales
maten companys de classe, o deixen òrfens altres, tanta pena...
Ton pare no arriba i ta mare t’explica que l’han matat
l’han segrestat els soldats israelians i no se sap res d’ell
el detenen, el deporten, el torturen i el maten perquè diuen que és de Hamas
i tu, amb la cara perplexa, ho expresses tot: ho perds tot.
Sense pare i sense terra, només et resta el xiscle i la llàgrima
quan marxes a un cantó de Gaza, on viu l’amic Moaz t’amagues
i plores a llàgrima viva de cara el mur, on veus les reixes, el Chekpoint
on vius el dia a dia amb la pols de l’imperi.

Somnies el que pots somniar en un país venut i pobre
on la gent, malgrat la xafogor , manté l’alé
i vius de cara al futur, Ahmed, i fas del present la lluita per redreçar
la família, els amics, el país, amb tanta lluita...
I un somriure que esbosses amb Moaz, Ossman i Abed
quan d’un calaix, la mare treu una bandera palestina
i l’onegeu amb el somriure i el crit;
no plores Ahmed, planta-li a l’enemic un somriure i crida.




Agustí Campos i Perales

POLS, SOLIDARITAT, PALESTINA

Sota la pols d’un dia d’agost, a uns carrers enderrocats
sota el sol imponent d’Orient que planta cara a l’enemic
s’alcen banderes i fusells, mans al vent
pedres contra tancs, esperit insurgent.

Sota la injustícia del món imperialista, a Palestina
sota el sistema assassí capitalista, a tot arreu
s’alça la solidaritat contra l’opressor
la pau contra la guerra constant de l’invasor.

Sota els assentaments de deportats a Gaza, Cisjordània, Jerusalem
expropiats de la seua identitat i robades les arrels
s’alcen cors contra els murs de la trista ignorància
punys contra fusells, del món de la burocràcia.

Sota la ment d’un jove ocupat pels diners
sota la guerra intifada i alliberadora
s’alcen crits de resistència
raons contra bombes, resisteix la insurgència.

Sota un mocador que cobreix el rostre
ocultes la identitat que t’han volgut furtar
s’alcen esperances per un futur millor
paraules contra la violència, s’escolta una remor.

Sota la solidaritat internacional
floreixen les armes dels israelians
s’alça la seua prepotència i menyspreu
bombardejos i assassinats contra el poble.

Sota un món que viu amagat
se senten xiscles que reclamen llibertat
s’alça el poble, el poble palestí
punys enlaire, continuarem en la lluita, la victòria és el nostre destí.

Agustí Campos i Perales

Dedicat a la gent del ‘Freedom Flotilla’. Als que han mort i als que han sobreviscut. A David Segarra, Laura Arau i Manuel Tapial i la resta de gent que hi restava al vaixell internacionalista.