CENSURA #novoteucamps

Aquesta no és una entrada típica. La poesia que us adjunte a continuació ja la vaig publicar temps enrere. Ara, però, em veig obligat a tornar-la a publicar, ja que l'havia enviada perquè eixira al butlletí d'informació municipal de Montserrat 'El Portell'. Aquesta era la teoria. La pràctica, com ja ens té acostumada la dreta rància espanyola i antivalenciana del PP, és una altra. M'han censurat la poesia i per això he decidit blocar-la perquè totes i tots la pugueu llegir i si us agrada compartir-la.

A LES BRIGADES INTERNACIONALS

La força del teu puny és tan viva

que el feixisme no ha tombat els teus noranta anys

quan cantes aquella melodia emotiva
em regalima la llàgrima, recordant les Brigades Internacionals.

Alces la mirada cap aquella València que resistia
quan a Terol cridaves no passaran ben fort
quan el compromís era la teua veu més activa

vos aplaudíem en anar cap al front.

El pes de la teua mirada és tan decidit
que no hi ha paraules per descriure’l
quan enyores passats, companys, morts i vius

i escrius les elegies i les odes possibles.

I en arribar a les trinxeres derruïdes

fas memòria d’aquell pas
quan marxares del teu país i entrares per les portes
de l’esperit republicà.

Sona, com en l’horitzó del mar, la Internacional

i l’emoció et captiva amb els colors roig, groc i morat
quan oneges la tricolor amb l’estrella de tres puntes

alces el puny i tornes a caminar.

Agustí Campos Perales

Arraps i punys

L'arrap i el puny en l'aire

rebels com la teua condició.

Les paraules i les idees

forgen la teua Revolució.

Dona sense dogmes

dones sense obstacles

dona tres voltes rebel

dona lliure.

Arrapes el cos

com arrapes

el món que t'oprimeix:

cada dia i perquè vols.

Agustí Campos Perales

Fotografies de la presentació del llibre d'Esmaltina Chasan Cerveró 'La Pequeña Española'

La Casa de la Cultura a vessar

Servidor llegint unes poesies pròpies

Antonio Betí i Salvador Fernández Cava, historiadors

Pilar Martínez, traductora del llibre

Esmaltina Chasan, autora del llibre

Tres colors amb olor a llibertat

Fotos extretes de: montserratprogressista.org

ARA NO ÉS TEMPS

Ara no és temps de bohèmia.

És temps de lluita.

Ara no és temps d'ambigüitats.

És temps de plantar cara.

Ara no és temps de vides edulcorades.

És temps de ralitats.

Ara no és temps de lamentacions.

És temps de xisclar.

Ara no hi ha temps de romanticismes.

Ara no és temps de poesia contemplativa.

No és temps de cigars amb whisky a qualsevol bar subaltern.

#sense senyal

LA POESIA ESTÀ #sense senyal per TV3

POESIA I LLIBERTAT

Tristesa i país
per a la llibertat
sense poesia.

La poesia se silencia.
Fer poesia en aquesta època
té tant de mèrit.

Poesia i llibertat
país i dignitat.

Per la llibertat d'expressió, volem TV3!

Presentació del llibre "La Pequeña Española"

El dia 26 de febrer, a les 19 '30h, a la Casa de la Cultura de Montserrat es presenta el llibre "La Pequeña Española". Es tracta d'un recull de les memòries que guarda Esmaltina Chasan Cerveró, montserratera exiliada a França en acabar la Guerra Civil, durant i després d'aquells durs anys.

En l'acte hi participaran Salvador Martínez Cava, historiador i estudiós de l'AGLA, Antonio Betí, historiador, Josep Maria Mas, regidor de Gent d'Esquerres a l'ajuntament de Montserrat i un dels impulsors del projecte, Pilar Martínez, professora de francés, i l'autora del llibre, Esmaltina Chasan Cerveró. Jo tindré l'oportunitat de llegir diverses poesies relacionades amb el tema de la recuperació de la Memòria Històrica.

Per tot això, pagarà la pena acudir. Per recordar la dignitat dels qui van lluitar per un món millor i per dignificar el seu record.

Salut i República!

AHMED, UN JOVE PALESTÍ

Et desesperes, Ahmed, i plores perquè t’oprimeixen, et torturen
et furten tot allò que és teu i que et sents com a propi, la família
t’ocupen la llengua, la cultura, els sentiments, et maten sense res
t’ocupen la terra. Tants anys amb Palestina i tanta lluita...
T’alces i esperes que el dia siga diferent, que l’opressió s’ature
però continua el seu dret internacional, les seues lleis
t’ocupen els somnis i enderroquen ta casa
segresten ton pare perquè vol justícia. Tantes llàgimes vessades...
Veus com uns militars el colpegen
solament buscava aigua per beure i viure, solament això
t’ocupen la vida i l’esperança, t’ho ocupen tot
i només et queda el plor i tanta lluita...

Ets un xiquet de deu anys, que va a escola per estudiar
aprén sumes i restes i estima la seua gent, Palestina;
un xiquet que al migdia arriba a casa i veu com les seues bales
maten companys de classe, o deixen òrfens altres, tanta pena...
Ton pare no arriba i ta mare t’explica que l’han matat
l’han segrestat els soldats israelians i no se sap res d’ell
el detenen, el deporten, el torturen i el maten perquè diuen que és de Hamas
i tu, amb la cara perplexa, ho expresses tot: ho perds tot.
Sense pare i sense terra, només et resta el xiscle i la llàgrima
quan marxes a un cantó de Gaza, on viu l’amic Moaz t’amagues
i plores a llàgrima viva de cara el mur, on veus les reixes, el Chekpoint
on vius el dia a dia amb la pols de l’imperi.

Somnies el que pots somniar en un país venut i pobre
on la gent, malgrat la xafogor , manté l’alé
i vius de cara al futur, Ahmed, i fas del present la lluita per redreçar
la família, els amics, el país, amb tanta lluita...
I un somriure que esbosses amb Moaz, Ossman i Abed
quan d’un calaix, la mare treu una bandera palestina
i l’onegeu amb el somriure i el crit;
no plores Ahmed, planta-li a l’enemic un somriure i crida.




Agustí Campos i Perales

POLS, SOLIDARITAT, PALESTINA

Sota la pols d’un dia d’agost, a uns carrers enderrocats
sota el sol imponent d’Orient que planta cara a l’enemic
s’alcen banderes i fusells, mans al vent
pedres contra tancs, esperit insurgent.

Sota la injustícia del món imperialista, a Palestina
sota el sistema assassí capitalista, a tot arreu
s’alça la solidaritat contra l’opressor
la pau contra la guerra constant de l’invasor.

Sota els assentaments de deportats a Gaza, Cisjordània, Jerusalem
expropiats de la seua identitat i robades les arrels
s’alcen cors contra els murs de la trista ignorància
punys contra fusells, del món de la burocràcia.

Sota la ment d’un jove ocupat pels diners
sota la guerra intifada i alliberadora
s’alcen crits de resistència
raons contra bombes, resisteix la insurgència.

Sota un mocador que cobreix el rostre
ocultes la identitat que t’han volgut furtar
s’alcen esperances per un futur millor
paraules contra la violència, s’escolta una remor.

Sota la solidaritat internacional
floreixen les armes dels israelians
s’alça la seua prepotència i menyspreu
bombardejos i assassinats contra el poble.

Sota un món que viu amagat
se senten xiscles que reclamen llibertat
s’alça el poble, el poble palestí
punys enlaire, continuarem en la lluita, la victòria és el nostre destí.

Agustí Campos i Perales

Dedicat a la gent del ‘Freedom Flotilla’. Als que han mort i als que han sobreviscut. A David Segarra, Laura Arau i Manuel Tapial i la resta de gent que hi restava al vaixell internacionalista.

LA PARAULA I LA LLIBERTAT

Canviàreu el vostre futur,
lluitàreu per un món millor,
contra l’opressor, l’enemic del poble,
seguíreu endavant, fins la victòria sempre,
Che Guevara i Víctor Jara.

Canviarem el nostre futur,
lluitem per un món millor,
contra la repressió, el poder i la propietat,
lluitarem per un món millor,
lluitarem per la Revolució.

Serem morts o ferits,
sense dits ni llengua,
serem en somnis o en realitat,
però sempre tindrem la seua presència,
el seu carisma, les seues idees i el seu pensament.

Les persones moren, però no els seus ideals,
els joves, nosaltres, tots.
Com exemple el Che, l’austeritat
com cançó Víctor Jara, la paraula
i com final nostàlgic, la llibertat.



Agustí Campos i Perales

ART

I va sonar un acord perfecte
tot es va reunir en un punt concret
com el mot idoni i la pinzellada precisa
una emoció que es va traduir en una llàgrima.

De les poques coses perfectes en la vida, l’art,
capaç de convergir en ideals i turments
realitzador dels somnis dels presents
i l’únic mitjà per ser lliure.

I la matemàtica es va convertir en quelcom interpretable
tot va quedar com en l’aire
com un relat oníric que relata allò utòpic
la sensació de ser un, el crit, la llàgrima.

D’allò que es pot confiar i que mai es perd, l’art,
racionalment indefugible i romànticament interpretable
equilàter en la seua execució i diferent en la seua concepció
i l’únic mitjà.

L’art, tot i res;
Van Gogh, Mozart, Debussy i Camus.
Estellés, Machado, Soler i Ausiàs March.
Sortosament l’art és universal, sortosament.

Agustí Campos i Perales

O TOT O RES

O tot o res
si no hi ha terme mig
no es troba la felicitat
no hi ha res en què confiar.

No hi ha absoluts
no hi ha res inalienable
no es troba la realitat
l’única realitat és la llibertat.

La llibertat és nul•la
i l’interés ocult i inabastable
tot es clou i tot mor,
tot s’acaba amb el plor.

O tot o res
no hi ha punt de trobada
entre tu i jo
no hi ha cap més esperança.

No hi ha res ocult
res, però, que trobar
es troba si això el final
l’única realitat és la llibertat.

La llibertat de prendre’s la vida
l’interés d’escoltar el proisme
tot resorgeix i tot ix
alcem el got, una copa de vi.

Agustí Campos i Perales

DÓNA’M UN GLOP

Dóna’m un vers d’Estellés
dóna’m un conte de Márquez
un glop de mistela
dóna’m un tros de terra.

Dóna’m Llachs i Montllors
dóna’m Fusters i Guevares
un glop de cassalla
dóna’m una ració de llibertat.

Ofereix-me paisatges
ofereix-me muntanyes i rius
un glop d’amnèsia
ofereix-me una resposta.

Ofereix-me sendes i camins,
ofereix-me prats i boscos
un glop de tu
ofereix-me un tacte suau.

Regala’m una reflexió de Machado
regala’m una paraula de Lorca
un glop de vi
regala’m una rosa.

Regala’m un somriure de les tretze roses
regala’m un puny del milicià
un glop de rebel•lia
regala’m una lluita sense final.

Dóna’m la mà i cantarem a Ovidi
ofereix-me els llavis i llegirem a Estellés
regala’m un somriure i recordarem a Ibárruri
acarona’m la pell i caminarem per tot l’univers.

Agustí Campos i Perales

ENTRE MÚSICA I DONZELLES

Amb l’esguard de l’alcohòlic
a un bar de mitja nit,
on tot és translúcid
i tot està per dir.

Amb la cigarreta de l’ndecís
a un café de vorera,
on tot és transparent
i no hi ha res prohibit.

A un bar de mitja nit
quan un espontani fa de Charlie Parker,
un cubata i unes improvisacions
tot amb dosis de ron.

A un café de vorera
sona una música enigmàtica,
s’acosta una donzella a la vora
i proposa una cigarreta a la fera.

A un bar de mitja nit
hora perfecta per fer de poeta,
totes les paraules flueixen
com a destresa a l’infinit.

A un café de vorera
fugen les trasparències i les prohibicions,
ix el poeta de l’ànima
per fer esbosos i dissertacions.

A un bar qualsevol
entre cesveses i rialles,
naix un vers home
un home del vers.

A un bar qualsevol d’un lloc qualsevol
entre donzelles i música,
espera un home assegut
un home sense conquerir les comarques del sud.

Agustí Campos Perales

MAQUIS

Entre màquies i fusells,
entre terra i polseguera.
Entre muntanyes resistents,
entre olor i veus de guerra.

Entre punys i corbelles,
entre martells i una senda.
Entre barrancs i obrers,
entre sorolls i una trista renda.

Entre combats i alçaments,
entre emboscades i perdons.
Entre esperes i allistaments,
entre pedres i canons.

Entre copes d’aiguardent,
entre bars d’olor a terra.
Entre quatre combatents,
signen un pacte de guerra.

Entre mirades camarades,
entre recels de parents.
Entre por a repressàlies,
per rebre algun turment.

Entre l’orgull del guerriller,
entre l’esguard de l’espera.
Entre l’arribada al quarter,
entre colps i la frontera.

Entre la mort del maqui,
entre la vida de l’insurgent.
Creix la llegenda del primer,
per mantenir l’honor del resistent.

Agustí Campos i Perales

ENTRE UNES COSES I ALTRES: LA VIDA

Entre remors i silencis,

entre xiscles i desesperances.

Va com va, la meua vida,

des del principi fins hui.

Va la vida, com va,

des d’un principi de fa anys.

Entre unes coses i altres,

entre tristeses i desenganys.

Camina la vida, i va,

des d’aquell maig.

Entre crits i esperances,

des de hui i fens demà.

Viu i mor la vida,

la vida viu amb orgull.

Mor i viu la vida,

i la vida tot s’ho engull.

Entre remors i silencis,

va com va, la meua espera.

Va com va, la meua estança,

des d’aleshores i fins demà passat.