Presentació del llibre "La Pequeña Española"

El dia 26 de febrer, a les 19 '30h, a la Casa de la Cultura de Montserrat es presenta el llibre "La Pequeña Española". Es tracta d'un recull de les memòries que guarda Esmaltina Chasan Cerveró, montserratera exiliada a França en acabar la Guerra Civil, durant i després d'aquells durs anys.

En l'acte hi participaran Salvador Martínez Cava, historiador i estudiós de l'AGLA, Antonio Betí, historiador, Josep Maria Mas, regidor de Gent d'Esquerres a l'ajuntament de Montserrat i un dels impulsors del projecte, Pilar Martínez, professora de francés, i l'autora del llibre, Esmaltina Chasan Cerveró. Jo tindré l'oportunitat de llegir diverses poesies relacionades amb el tema de la recuperació de la Memòria Històrica.

Per tot això, pagarà la pena acudir. Per recordar la dignitat dels qui van lluitar per un món millor i per dignificar el seu record.

Salut i República!

SENSE VOLUNTAT D'ANTOLOGIA

Una paraula

un silenci

la ment en blanc

un pensament, jornades de llum i foscor.


Un soroll

un xiscle

sense motius

una llibertat, control del poder i del moment.


Sense ganes

sense res

per res

una data, marcada al calendari.


Arreu

sense interés

sense ressò

sense preponderància

pensant una data en què arribe la llibertat.


Agustí Campos i Perales

ESGUARDS I COMPLICITATS

Una mirada
junts
un silenci
un hivern
unes llums, i tristors.

Un nus a la gola
quiets
una relació
una primavera
unes esperances, i foscors.

Un respecte
units
una paraula
un estiu
uns esguards, i remors.

Una abraçada
extasiats
una mirada
una tardor
uns crits, i tristors.

Una tendresa
recollits
una foscor tènue
un cresol
unes llibertats, i temors.

Un somni
junts
una jove
un jove
unes plenituds, i emocions.

Agustí Campos i Perales

ENTRE MÚSICA I DONZELLES

Amb l’esguard de l’alcohòlic
a un bar de mitja nit,
on tot és translúcid
i tot està per dir.

Amb la cigarreta de l’ndecís
a un café de vorera,
on tot és transparent
i no hi ha res prohibit.

A un bar de mitja nit
quan un espontani fa de Charlie Parker,
un cubata i unes improvisacions
tot amb dosis de ron.

A un café de vorera
sona una música enigmàtica,
s’acosta una donzella a la vora
i proposa una cigarreta a la fera.

A un bar de mitja nit
hora perfecta per fer de poeta,
totes les paraules flueixen
com a destresa a l’infinit.

A un café de vorera
fugen les trasparències i les prohibicions,
ix el poeta de l’ànima
per fer esbosos i dissertacions.

A un bar qualsevol
entre cesveses i rialles,
naix un vers home
un home del vers.

A un bar qualsevol d’un lloc qualsevol
entre donzelles i música,
espera un home assegut
un home sense conquerir les comarques del sud.

Agustí Campos Perales

MAQUIS

Entre màquies i fusells,
entre terra i polseguera.
Entre muntanyes resistents,
entre olor i veus de guerra.

Entre punys i corbelles,
entre martells i una senda.
Entre barrancs i obrers,
entre sorolls i una trista renda.

Entre combats i alçaments,
entre emboscades i perdons.
Entre esperes i allistaments,
entre pedres i canons.

Entre copes d’aiguardent,
entre bars d’olor a terra.
Entre quatre combatents,
signen un pacte de guerra.

Entre mirades camarades,
entre recels de parents.
Entre por a repressàlies,
per rebre algun turment.

Entre l’orgull del guerriller,
entre l’esguard de l’espera.
Entre l’arribada al quarter,
entre colps i la frontera.

Entre la mort del maqui,
entre la vida de l’insurgent.
Creix la llegenda del primer,
per mantenir l’honor del resistent.

Agustí Campos i Perales

ALLÀ ON ESTIGA

Estaré i estic a la Serra del Castellet,

igual que quan era xicotet i jugava

amb els meus amics.

Estaré i estic al musical jugant al truc,

igual que quan era xicotet i veia

els avis jugar.

Estaré i estic farcit de plantes, d’argelagues i de garbullers,

igual que quan era xicotet i anava

amb mon pare a arreplegar garrofes.

Estaré i estic als estrets, a Real o a Montroi,

igual que quan era xicotet i era

amb tots vosaltres.

Estaré i estic mort o viu,

igual que quan moria gent solament per parlar,

parlar llengües de pobles oprimits.

Estaré i estic viu o mort,

igual que quan el meu país va ser lliure,

lliure de somins imposats.

Avui, però, ja no hi sóc, doncs vull

una muixeranga i un puny tancat;

una dolçaina i un tabal i quatre barres de sang.

Vull

una corbella i un martell;

vull ser lliure i que vosaltres ho sigueu per sempre més.

CONTRADICCIONS

Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per convicció, per la meua raó.

Si el meu cor em diu que si,

però el meu cap em diu que no,

faré cas al meu cor,

per estima, per amor.

Si el meu cor em diu que t’estime,

si el meu cap em diu que t’enyore,

si els meus ulls diuen que et trobe a faltar,

em quedaré al teu costat anonadat.

Si el meu cor diu que si,

però els teus ulls diuen que no,

esperaré a que te n’adones,

esperaré a que sàpigues,

esperaré a les agulles del rellotge,

esperaré a un nou cant,

a un nou cant del far de llevant.

ENTRE UNES COSES I ALTRES: LA VIDA

Entre remors i silencis,

entre xiscles i desesperances.

Va com va, la meua vida,

des del principi fins hui.

Va la vida, com va,

des d’un principi de fa anys.

Entre unes coses i altres,

entre tristeses i desenganys.

Camina la vida, i va,

des d’aquell maig.

Entre crits i esperances,

des de hui i fens demà.

Viu i mor la vida,

la vida viu amb orgull.

Mor i viu la vida,

i la vida tot s’ho engull.

Entre remors i silencis,

va com va, la meua espera.

Va com va, la meua estança,

des d’aleshores i fins demà passat.