Aquesta no és una entrada típica. La poesia que us adjunte a continuació ja la vaig publicar temps enrere. Ara, però, em veig obligat a tornar-la a publicar, ja que l'havia enviada perquè eixira al butlletí d'informació municipal de Montserrat 'El Portell'. Aquesta era la teoria. La pràctica, com ja ens té acostumada la dreta rància espanyola i antivalenciana del PP, és una altra. M'han censurat la poesia i per això he decidit blocar-la perquè totes i tots la pugueu llegir i si us agrada compartir-la.
La força del teu puny és tan viva
que el feixisme no ha tombat els teus noranta anys
quan cantes aquella melodia emotiva
em regalima la llàgrima, recordant les Brigades Internacionals.
Alces la mirada cap aquella València que resistia
quan a Terol cridaves no passaran ben fort
quan el compromís era la teua veu més activa
em regalima la llàgrima, recordant les Brigades Internacionals.
Alces la mirada cap aquella València que resistia
quan a Terol cridaves no passaran ben fort
quan el compromís era la teua veu més activa
vos aplaudíem en anar cap al front.
El pes de la teua mirada és tan decidit
que no hi ha paraules per descriure’l
quan enyores passats, companys, morts i vius
El pes de la teua mirada és tan decidit
que no hi ha paraules per descriure’l
quan enyores passats, companys, morts i vius
i escrius les elegies i les odes possibles.
I en arribar a les trinxeres derruïdes
I en arribar a les trinxeres derruïdes
fas memòria d’aquell pas
quan marxares del teu país i entrares per les portes
de l’esperit republicà.
Sona, com en l’horitzó del mar, la Internacional
quan marxares del teu país i entrares per les portes
de l’esperit republicà.
Sona, com en l’horitzó del mar, la Internacional
i l’emoció et captiva amb els colors roig, groc i morat
quan oneges la tricolor amb l’estrella de tres puntes
quan oneges la tricolor amb l’estrella de tres puntes
alces el puny i tornes a caminar.
Agustí Campos Perales
