HORES AMB VIDA

Assegut
sis de la vesprada
l’hora parla
i el temps calla.

Sense immutar-se
a la cadira
el temps roman en silenci
i l’hora passa.

Sense afectacions
a la taula
la llum colpeja
i l’espera passa.

Amb indiferència
remugueig de protesta
el bolígraf transcriu
i la línia passa.

Sense voluntat d’antologia
reflexions en paper blanc
les mirades toquen
i el color Blau passa.

Sense ressò
les set de la vesprada
l’hora escolta
i el temps parla.

Amb respecte
entre reflexos de llum
el temps recita
i l’hora escolta.

Amb voluntat de saber
entre papers i fulls
la finestra tancada
i l’espera escolta.

Sense saber què fer
silenci de Palau
continua l’escriptura
i la línia escolta.

Monotonia
sempre el mateix
els ulls es clouen
i el color blau a terra, escolta.

Automirades
vuit de la vesprada
els dies callen
i el saber parla.

Llueix la maduresa
uns llapis vells
al front la finestra
darrere el prestatge parla.

Nou de la nit, o de la vesprada
els ulls cauen i les paraules moren
la jornada acaba
l’estança calla.

Tres o quatre temps
sense antologia però amb interés
sense indiferència però amb monotonia
això és una jornada d’estudi.

Agustí Campos i Perales

SENSE VOLUNTAT D'ANTOLOGIA

Una paraula

un silenci

la ment en blanc

un pensament, jornades de llum i foscor.


Un soroll

un xiscle

sense motius

una llibertat, control del poder i del moment.


Sense ganes

sense res

per res

una data, marcada al calendari.


Arreu

sense interés

sense ressò

sense preponderància

pensant una data en què arribe la llibertat.


Agustí Campos i Perales

PENSAMENTS EN ÈPOCA D'EXÀMENS

Gotes al vent,
agafar l’aire.
Pintar estels al cel,
terra amb dolç flaire.

Horitzó i ocells,
escoltar un just vocable.
Tocar els teus cabells,
un saborós tacte.

Vent de llevant al far,
volar per ones i núvols.
Comprovar el principi de la mar,
final d’amargs escrúpols.

Difícil la tornada,
fer bona la travessia.
Restar a la matinada,
llunyana companyia.

Lletres permanents,
intentar entendre’t de seguida.
Romandre a les illes dels pensaments,
propera parada la fugida.

Agustí Campos i Perales

ESGUARDS I COMPLICITATS

Una mirada
junts
un silenci
un hivern
unes llums, i tristors.

Un nus a la gola
quiets
una relació
una primavera
unes esperances, i foscors.

Un respecte
units
una paraula
un estiu
uns esguards, i remors.

Una abraçada
extasiats
una mirada
una tardor
uns crits, i tristors.

Una tendresa
recollits
una foscor tènue
un cresol
unes llibertats, i temors.

Un somni
junts
una jove
un jove
unes plenituds, i emocions.

Agustí Campos i Perales

DÓNA’M UN GLOP

Dóna’m un vers d’Estellés
dóna’m un conte de Márquez
un glop de mistela
dóna’m un tros de terra.

Dóna’m Llachs i Montllors
dóna’m Fusters i Guevares
un glop de cassalla
dóna’m una ració de llibertat.

Ofereix-me paisatges
ofereix-me muntanyes i rius
un glop d’amnèsia
ofereix-me una resposta.

Ofereix-me sendes i camins,
ofereix-me prats i boscos
un glop de tu
ofereix-me un tacte suau.

Regala’m una reflexió de Machado
regala’m una paraula de Lorca
un glop de vi
regala’m una rosa.

Regala’m un somriure de les tretze roses
regala’m un puny del milicià
un glop de rebel•lia
regala’m una lluita sense final.

Dóna’m la mà i cantarem a Ovidi
ofereix-me els llavis i llegirem a Estellés
regala’m un somriure i recordarem a Ibárruri
acarona’m la pell i caminarem per tot l’univers.

Agustí Campos i Perales

ENTRE MÚSICA I DONZELLES

Amb l’esguard de l’alcohòlic
a un bar de mitja nit,
on tot és translúcid
i tot està per dir.

Amb la cigarreta de l’ndecís
a un café de vorera,
on tot és transparent
i no hi ha res prohibit.

A un bar de mitja nit
quan un espontani fa de Charlie Parker,
un cubata i unes improvisacions
tot amb dosis de ron.

A un café de vorera
sona una música enigmàtica,
s’acosta una donzella a la vora
i proposa una cigarreta a la fera.

A un bar de mitja nit
hora perfecta per fer de poeta,
totes les paraules flueixen
com a destresa a l’infinit.

A un café de vorera
fugen les trasparències i les prohibicions,
ix el poeta de l’ànima
per fer esbosos i dissertacions.

A un bar qualsevol
entre cesveses i rialles,
naix un vers home
un home del vers.

A un bar qualsevol d’un lloc qualsevol
entre donzelles i música,
espera un home assegut
un home sense conquerir les comarques del sud.

Agustí Campos Perales

LA MEUA FELICITACIÓ...

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL (Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.


Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

DEL POBLE I

Als peus del Castellet naix el meu poble
i als peus del passat viu.
Als peus del mont serrat naix el meu poble
i sota ell ens somriu.

Als peus de la Muntanya Roja naix Montserrat;
del mante i de la música de la banda.
Del josfot, de la terra i de les espardenyes d’espart.

A la Soroixa, terra d’altura i de lleialtat,
com turó que guaita el seu mar.
Des d’ací: vida, tranquil•litat i remor;
a mig camí des del nostre poble per arribar.

Al Pantà, Busqueïta era la seua companya,
feta fulles, com fulles que s’arrepleguen a la tardor.
Al Pantà, corda, mona i enciam.

Als Estrets, reflex de l’aigua del riu Magre,
s’observa l’energia, la lluita i la sinergia.
Sinergia entre home i natura, entre Cova Fumà,
Castell dels Alcalans i límits del passat.

Des de l’Era Alta, mirador privilegiat d’esdeveniments,
des de l’arribada dels musulmans fins la lluita de Basset.
Des d’ací, Vall dels Alcalans i molt més.

Al carrer Mitja Galta, se’ns recorda qui som,
puix entre embotits secs i mistela recordem on som.
Al carrer Germanies, antany Pilota Valenciana,
avui en dia, lloc de llambordes i la casa del rector.

Als peus de la Ribera naix el meu poble:
vinya, garrofa, vida i taronger.
Al nord del Xúquer conviu la meua gent:
vida, esperança i anhels de refer.

De la nostra collita: el pervindre;
del nostre paisatge: la forma de ser;
de l’aire a ponent: secs
i de l’aire del país...

[valencians e vers catalans.

Agustí Campos i Perales

MAQUIS

Entre màquies i fusells,
entre terra i polseguera.
Entre muntanyes resistents,
entre olor i veus de guerra.

Entre punys i corbelles,
entre martells i una senda.
Entre barrancs i obrers,
entre sorolls i una trista renda.

Entre combats i alçaments,
entre emboscades i perdons.
Entre esperes i allistaments,
entre pedres i canons.

Entre copes d’aiguardent,
entre bars d’olor a terra.
Entre quatre combatents,
signen un pacte de guerra.

Entre mirades camarades,
entre recels de parents.
Entre por a repressàlies,
per rebre algun turment.

Entre l’orgull del guerriller,
entre l’esguard de l’espera.
Entre l’arribada al quarter,
entre colps i la frontera.

Entre la mort del maqui,
entre la vida de l’insurgent.
Creix la llegenda del primer,
per mantenir l’honor del resistent.

Agustí Campos i Perales

BUFONS DEL NOSTRE SEGLE: BUFONS DE TOTA LA VIDA

DELS VERSOS

Versos parits amb delicadesa i candidesa,

candidesa que arrela el poble que representa.

El present que se’ns veu com el futur,

i el futur que ens narra el que podrem ser.

Podrem ser el que vulguem ser,

i serem el que puguem ser.

Serem parits com els versos del poeta medieval,

poeta medieval que narra el seu rei i es burla d’ell.

DEL MÈTODE

Burla, pantomima, indiferència, combat;

moixiganga amb terç, cassalla i colpet.

La vida no deixa de ser això: un camí al bar;

la vida no deixa de ser res més que unes narracions breus.

Breu, vivim i contem; brevem, cantem i somniem.

La vida és això: un cúmul de despropòsits,

un consol davant la mort,

una felicitació d’aniversari per poder afirmar que som vius.

DE LA REALITAT

El futur sempre se’ns aclareix com lúcid i tènue,

mai en sabem res; tal volta per això siguem ingenus.

No arribarem a cap lloc, diuen, i no voldrem arribar,

afirmaran tot seguit.

Vindrà la burla, la brevetat i la risa.

Alçarem la copa, i brindarem amb moixigangues:

balls indesxifrables i somnis al rei.

Bufons de cort que narren poesies,

quatre acords que fan desafinar la flauta,

i dos abraçades per corroborar la humanitat.