DELS VERSOS
Versos parits amb delicadesa i candidesa,
candidesa que arrela el poble que representa.
El present que se’ns veu com el futur,
i el futur que ens narra el que podrem ser.
Podrem ser el que vulguem ser,
i serem el que puguem ser.
Serem parits com els versos del poeta medieval,
poeta medieval que narra el seu rei i es burla d’ell.
DEL MÈTODE
Burla, pantomima, indiferència, combat;
moixiganga amb terç, cassalla i colpet.
La vida no deixa de ser això: un camí al bar;
la vida no deixa de ser res més que unes narracions breus.
Breu, vivim i contem; brevem, cantem i somniem.
La vida és això: un cúmul de despropòsits,
un consol davant la mort,
una felicitació d’aniversari per poder afirmar que som vius.
DE LA REALITAT
El futur sempre se’ns aclareix com lúcid i tènue,
mai en sabem res; tal volta per això siguem ingenus.
No arribarem a cap lloc, diuen, i no voldrem arribar,
afirmaran tot seguit.
Vindrà la burla, la brevetat i la risa.
Alçarem la copa, i brindarem amb moixigangues:
balls indesxifrables i somnis al rei.
Bufons de cort que narren poesies,
quatre acords que fan desafinar la flauta,
i dos abraçades per corroborar la humanitat.
Estaré i estic a
igual que quan era xicotet i jugava
amb els meus amics.
Estaré i estic al musical jugant al truc,
igual que quan era xicotet i veia
els avis jugar.
Estaré i estic farcit de plantes, d’argelagues i de garbullers,
igual que quan era xicotet i anava
amb mon pare a arreplegar garrofes.
Estaré i estic als estrets, a Real o a Montroi,
igual que quan era xicotet i era
amb tots vosaltres.
Estaré i estic mort o viu,
igual que quan moria gent solament per parlar,
parlar llengües de pobles oprimits.
Estaré i estic viu o mort,
igual que quan el meu país va ser lliure,
lliure de somins imposats.
Avui, però, ja no hi sóc, doncs vull
una muixeranga i un puny tancat;
una dolçaina i un tabal i quatre barres de sang.
Vull
una corbella i un martell;
vull ser lliure i que vosaltres ho sigueu per sempre més.
Si el meu cor em diu que si,
però el meu cap em diu que no,
faré cas al meu cor,
per convicció, per la meua raó.
Si el meu cor em diu que si,
però el meu cap em diu que no,
faré cas al meu cor,
per estima, per amor.
Si el meu cor em diu que t’estime,
si el meu cap em diu que t’enyore,
si els meus ulls diuen que et trobe a faltar,
em quedaré al teu costat anonadat.
Si el meu cor diu que si,
però els teus ulls diuen que no,
esperaré a que te n’adones,
esperaré a que sàpigues,
esperaré a les agulles del rellotge,
esperaré a un nou cant,
a un nou cant del far de llevant.
