dissabte, 14 de maig del 2011

LECTURA DE POESIES A PICASSENT

El proper dijous 26 de maig estaré a l'institut l'Om de Picassent en la presentació del nucli de la SEPC i llegiré algunes poesies:

dilluns, 9 de maig del 2011

CENSURA #novoteucamps

Aquesta no és una entrada típica. La poesia que us adjunte a continuació ja la vaig publicar temps enrere. Ara, però, em veig obligat a tornar-la a publicar, ja que l'havia enviada perquè eixira al butlletí d'informació municipal de Montserrat 'El Portell'. Aquesta era la teoria. La pràctica, com ja ens té acostumada la dreta rància espanyola i antivalenciana del PP, és una altra. M'han censurat la poesia i per això he decidit blocar-la perquè totes i tots la pugueu llegir i si us agrada compartir-la.

A LES BRIGADES INTERNACIONALS

La força del teu puny és tan viva
que el feixisme no ha tombat els teus noranta anys
quan cantes aquella melodia emotiva
em regalima la llàgrima, recordant les Brigades Internacionals.

Alces la mirada cap aquella València que resistia
quan a Terol cridaves no passaran ben fort
quan el compromís era la teua veu més activa
vos aplaudíem en anar cap al front.

El pes de la teua mirada és tan decidit
que no hi ha paraules per descriure’l
quan enyores passats, companys, morts i vius
i escrius les elegies i les odes possibles.

I en arribar a les trinxeres derruïdes
fas memòria d’aquell pas
quan marxares del teu país i entrares per les portes
de l’esperit republicà.

Sona, com en l’horitzó del mar, la Internacional
i l’emoció et captiva amb els colors roig, groc i morat
quan oneges la tricolor amb l’estrella de tres puntes
alces el puny i tornes a caminar.


Agustí Campos Perales

dimarts, 8 de març del 2011

Arraps i punys


L'arrap i el puny en l'aire
rebels com la teua condició.
Les paraules i les idees
forgen la teua Revolució.

Dona sense dogmes
dones sense obstacles
dona tres voltes rebel
dona lliure.

Arrapes el cos
com arrapes
el món que t'oprimeix:
cada dia i perquè vols.

Agustí Campos Perales

diumenge, 6 de març del 2011

Fotografies de la presentació del llibre d'Esmaltina Chasan Cerveró 'La Pequeña Española'

La Casa de la Cultura a vessar



Servidor llegint unes poesies pròpies



Antonio Betí i Salvador Fernández Cava, historiadors



Pilar Martínez, traductora del llibre



Esmaltina Chasan, autora del llibre



Tres colors amb olor a llibertat


Fotos extretes de: montserratprogressista.org

diumenge, 20 de febrer del 2011

ARA NO ÉS TEMPS

Ara no és temps de bohèmia.
És temps de lluita.
Ara no és temps d'ambigüitats.
És temps de plantar cara.
Ara no és temps de vides edulcorades.
És temps de ralitats.
Ara no és temps de lamentacions.
És temps de xisclar.

Ara no hi ha temps de romanticismes.
Ara no és temps de poesia contemplativa.

No és temps de cigars amb whisky a qualsevol bar subaltern.

divendres, 18 de febrer del 2011

#sense senyal

LA POESIA ESTÀ #sense senyal per TV3

dijous, 17 de febrer del 2011

POESIA I LLIBERTAT


Tristesa i país
per a la llibertat
sense poesia.

La poesia se silencia.
Fer poesia en aquesta època
té tant de mèrit.

Poesia i llibertat
país i dignitat.

Per la llibertat d'expressió, volem TV3!

dissabte, 12 de febrer del 2011

Presentació del llibre "La Pequeña Española"



El dia 26 de febrer, a les 19 '30h, a la Casa de la Cultura de Montserrat es presenta el llibre "La Pequeña Española". Es tracta d'un recull de les memòries que guarda Esmaltina Chasan Cerveró, montserratera exiliada a França en acabar la Guerra Civil, durant i després d'aquells durs anys.

En l'acte hi participaran Salvador Martínez Cava, historiador i estudiós de l'AGLA, Antonio Betí, historiador, Josep Maria Mas, regidor de Gent d'Esquerres a l'ajuntament de Montserrat i un dels impulsors del projecte, Pilar Martínez, professora de francés, i l'autora del llibre, Esmaltina Chasan Cerveró. Jo tindré l'oportunitat de llegir diverses poesies relacionades amb el tema de la recuperació de la Memòria Històrica.

Per tot això, pagarà la pena acudir. Per recordar la dignitat dels qui van lluitar per un món millor i per dignificar el seu record.

Salut i República!

dimecres, 4 d’agost del 2010

AHMED, UN JOVE PALESTÍ




Et desesperes, Ahmed, i plores perquè t’oprimeixen, et torturen
et furten tot allò que és teu i que et sents com a propi, la família
t’ocupen la llengua, la cultura, els sentiments, et maten sense res
t’ocupen la terra. Tants anys amb Palestina i tanta lluita...
T’alces i esperes que el dia siga diferent, que l’opressió s’ature
però continua el seu dret internacional, les seues lleis
t’ocupen els somnis i enderroquen ta casa
segresten ton pare perquè vol justícia. Tantes llàgimes vessades...
Veus com uns militars el colpegen
solament buscava aigua per beure i viure, solament això
t’ocupen la vida i l’esperança, t’ho ocupen tot
i només et queda el plor i tanta lluita...

Ets un xiquet de deu anys, que va a escola per estudiar
aprén sumes i restes i estima la seua gent, Palestina;
un xiquet que al migdia arriba a casa i veu com les seues bales
maten companys de classe, o deixen òrfens altres, tanta pena...
Ton pare no arriba i ta mare t’explica que l’han matat
l’han segrestat els soldats israelians i no se sap res d’ell
el detenen, el deporten, el torturen i el maten perquè diuen que és de Hamas
i tu, amb la cara perplexa, ho expresses tot: ho perds tot.
Sense pare i sense terra, només et resta el xiscle i la llàgrima
quan marxes a un cantó de Gaza, on viu l’amic Moaz t’amagues
i plores a llàgrima viva de cara el mur, on veus les reixes, el Chekpoint
on vius el dia a dia amb la pols de l’imperi.

Somnies el que pots somniar en un país venut i pobre
on la gent, malgrat la xafogor , manté l’alé
i vius de cara al futur, Ahmed, i fas del present la lluita per redreçar
la família, els amics, el país, amb tanta lluita...
I un somriure que esbosses amb Moaz, Ossman i Abed
quan d’un calaix, la mare treu una bandera palestina
i l’onegeu amb el somriure i el crit;
no plores Ahmed, planta-li a l’enemic un somriure i crida.




Agustí Campos i Perales

dimarts, 6 de juliol del 2010

LECTURA DE POESIES EL 26 DE JUNY A L'ATENEU POPULAR DE VALÈNCIA - AGUSTÍ CAMPOS (veu) I PAU ALABAJOS (música)

1707



NO ÉS UN DIA MÉS



POESIA



AMOR FOS





Moltíssimes gràcies a la gent de l'Ateneu Popular de València i a Pau Alabajos per la seua comprensió i disponibilitat.